.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

25ago/100

El canvi i el canvi real

sí ministre

Per la percepció d'un simple observador, sembla que els dos grans partits d'aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte "canvi" en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.

Mentre CiU pràctica "el canvi" el PSC pràctica "el canvi real". Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l'habitual d'anades i vingudes d'aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.

1ago/102

Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

eleccions

Amb l'anunci del President Montilla de la convocatòria d'eleccions el proper 24 d'octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l'actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d'esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l'interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d'ERC, que cau considerablement.

Això va de: , , , , 172 lectures Continua llegint
17jul/101

Som un preàmbul

Som una nació. Foto de Ivan Ortiz

Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.

Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.

30jun/102

I si fóssim una nació?

Independència de Catalunya
És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.

El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.

31mai/102

Nou panorama electoral a Barcelona


Enquesta de La Vanguardia que fa bones les prediccions de pujada de CiU i descens del PSC. Tot i que l’enquesta es va fer entre el 24 i el 27 de maig, les tendències es veuen clares.

Molt interessant sobretot pel fet de que ERC no em queda clar que apostés per un Govern tripartit, de fet Portavella va sortir-ne d’ell, per tant, a Barcelona podríem tenir un govern CiU-ERC, aquell tant demanat des de les eleccions del 2003.

No cal que esmenti els problemes que té Barcelona, ni tant sols la gran consulta de la Diagonal... penso que s’explica per si sol tot plegat.

Podrà CiU trencar l’alcaldia ininterrompuda del PSC des del 1979?

4abr/100

El túnel de Bracons


Durant molt de temps hem vist a la televisió i la premsa el debat aixecat per la construcció del túnel de Bracons, que bàsicament consisteix en una carretera que connecta Vic amb Olot per aquest emblemàtic coll. Aquest projecte era anterior a l’actual tripartit, de fet era un projecte de CiU, dins la seva estratègia de vertebrar el territori interior del Principat. En el seu moment va propiciar dures critiques i manifestacions en la zona afectada.

L’actual Tripartit estava d’acord amb el projecte, tret d’un soci, Iniciativa, que veia en el túnel una destrucció de l’entorn natural per sempre, i volia l’anul•lació del projecte. Al final es va imposar una versió “cafè amb llet”, una carretera només de tres carrils, enlloc dels 4 inicialment proposat, i un trajecte una mica diferent a l’inicial.

En el darrer mes he tingut l’oportunitat de poder passar un parell de cops per ell, o més aviat, de fer-ne ús. Realment la diferència és increïble. Per anar d’Olot a Vic, abans calia fer una ruta tenebrosa per carreteres bastant tercermundistes. Aquella carretera per Torelló era infumable. Aquesta nova ruta, et planta en 20 minuts a Vic (i no hora i tres quarts com abans), sense gaire tràfic, i el trajecte és realment agradable, ja que es pot veure el Puigsacalm a una banda i el túnel fa que tot sigui recte.

Després d’utilitzar-ho, m’he tornat un ferm defensor del túnel, i de fet, penso que dona una vida a la comarca molt important, millorant els desplaçament i el comerç entre aquestes dues comarques (la Garrotxa i Osona),  vertebrant encara millor el territori interior, que també és Catalunya. En definitiva, la única pega que li vaig trobar va ser justament que no fossin 4 carrils.

A més, també he pujat diverses vegades el Puigsacalm, i cal dir que amunt de tot no es veu res de la carretera, de fet tampoc es veu des de Cabrera ni la Serra del Llancers, que també he transitat darrerament, per tant, el impacte visual és mínim.