L’altre dia estava mirant el telenotícies, quan vaig veure unes declaracions del President Mas a l’entrega dels premis a la cultura catalana d’aquest any. Els guardonats van fer crítica de les retallades del Govern, però em va sobtar en especial una frase que va dir el President Mas:

“On no arribi la Generalitat, ha d’arribar el país”

Hem va sobtar molt, perquè realment, incrèdul de mi, pensava que la Generalitat era el meu Govern, i també el de tot el país, independentment si l’hagués votat o no, i a més, penso que la seva missió és justament garantir unes condicions socials optimes al conjunt de la població. És evident, que l’Artur Mas, volia dir una altra cosa, per això em va sobtar, ja que fins ara no ho havia dit tant clarament, volia dir que ara si no m’agrada esperar dos anys per una operació, que hem faci una mútua privada, i d’igual forma, si tampoc m’agrada que el meu fill vagi a un aula amb 40 alumnes més i on no tenen aigua ni calefacció, doncs que el porti a una concertada. En d’altres paraules:

“Els pobres ja us ho fotreu”

Sempre m’he queixat dels neoliberals, però ara m’adono que els tenim a casa nostra, amb l’excusa de la crisis, estem visquen un proces de retallades sel·lectives com a mínim dubtós, retallar en educació, sanitat i recerca és molt discutible, més quan veus que no passa el mateix quan es tracta de mantenir impostos als més rics (com l’impost de successions) o en d’altres àrees que també podrien retallar molt abans que en aquestes tres.

L’estat del benestar va costar més de dos segles de lluites, i els nostres pares i avis van haver de sacrificar moltes coses, fins i tot, alguns d’ells la vida, per defensar-ho i ampliar-ho. Ara, ens ho estem carregant tot en pocs anys, sense que ningú es molesti en plantar car:

Per una banda uns partits d’esquerra més preocupats en salvar els seus llocs i fer el tant conegut “que tot canvii per a que no canvii res” i la societat en general, més preocupada del llançament del nou iphone i del cd dels Manel, que canten molt bé, però ja sabeu el que vull dir.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
• Cansat de les retallades
• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Rodalias ya es Rodalies

És una pena que no tinguem a la selecció participant en competicions internacionals, sense anar massa lluny, podríem estar parlant d’una selecció d’élit i amb possibilitats de fer uns grans papers, només cal veure que amb un bon entrenador els resultats positius estan arribant, i també que al cap i a la fi, la selecció espanyola va guanyar el mundial en gran part gràcies als jugadors catalans, per tant, seria una sorpresa increïblement agradable poder veure-la.

Malgrat això, tot i les complicitats en aquest sentit de l’anterior Govern, que va propulsar totes les seleccions que va poder, la Federació Catalana de Futbol està més per les seves lluites intestines internes que per una altra cosa. Avui mateix, s’anuncia que han dimitit 15 directius i forçaran les eleccions. Porten uns quants anys que no saben ni que foten. Mentre, les nostres seleccions continuen allà.

Aquí un petit recull de captures dels diaris digitals d’Hondures, i una extra de El Mundo, que simplement em sembla detestable, però que cal donar constància. Gaudiu!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Tinc por a España
• Els que avui animen a Espanya…
• Catalunya vista per Espanya
• I si fóssim una nació?

Són molts els estudis que estic repassant aquests dies arran d’un curs de màrqueting polític que estic fent al col·legi de politòlegs, i per això, ara mateix estic encuriosit.

Les variables que es mouen sempre quan parlem de participació són un bon grapat, però la majoria d’estudis les agrupen en variables socio-econòmiques, institucions i sistemes electorals.

Però la pregunta és si la desafecció latent dels ciutadans front els polítics es veurà traduïda en una afluència a votar per justament, optar per llistes fins ara no conegudes i que es presenten com una opció de regeneració política, o més aviat es traduirà en un descens de participació considerable.

A qui benefici tot plegat? Està clar que la participació beneficia als partits grans, i sobretot als partits que van al capdavant de tot, per exemple a CIU els aniria molt bé, i en menor forma al PSC.

Al contrari, la manca de participació beneficia als partits petits, la majoria d’ells amb un vot molt més “fidel” que els grans, i per tant en el marc actual beneficiaria a ERC, SI, Reagrupament i Ciudadanos.

També cal analitzar, el factor del vot de castic, en un país com el nostre on no hi ha molta cultura de realitzar vots de castic optant per llistes diferents i s’opta més per no anar a votar, el presumible vot de castic de molts socialistes que no es veuen amb cor de votar a CIU, podria fer també caure aquesta participació.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Som un preàmbul
• Cadascú a la seva bola
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• El joc de l’Estatut

Començaré amb la mítica Matagalls, va ser la primera muntanya “seriosa” que vaig fer, i l’experiència va ser molt gratificant, he iniciat a molta gent a la muntanya amb aquesta muntanya, i concretament sempre agrada, no té massa dificultat i és molt atractiva.

En la mateixa línia, una que també agrada molt és el Montcau, curiosament, una vegada feta, després quan tires cap a la Mola ja no agrada tant. El Montcau té aquella cosa de predusco que sol agradar tant.

Una que destaca per sobre de les demés per les vistes és Sant Salvador de les Espases, tant petita i amb una visió tan xula de Montserrat, que fa que et quedis allà força estona embovat amb el massís. En la mateixa línia, sempre m’ha agradat el Puigsacalm, també per la seva visió de tota la plana de Vic i el Montseny de fons. Altament recomanable.

En els Pirineus, la darrera que vaig fer va ser el Balandrau, que té unes vistes increïbles sobre tota la olla de Núria, i val molt molt la pena.

Per últim, destaco el Castell de Burriac, un cim molt raro, perquè és molt simple, però la seva visió de la costa i el mar em va cridar molt l’atenció.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conèixer Catalunya
• Els pobres ja us ho fotreu
• Que diuen de la selecció catalana fora?
• La participació electoral

Una de les coses que més m’arriben a sorprendre dels catalans, és el poc coneixem que arribem a tenir del nostre propi territori. Aquest neguit, o aquestes ganes de conèixer territori no l’havia tingut massa disparat, fins que vaig començar a fer muntanya, va ser llavors quan poc a poc, pujant muntanyes rere muntanyes, em vaig adonar que Catalunya era molt més que l’Àrea Metropolitana, i que justament, que des dels cims de les muntanyes de Catalunya es podia veure un univers increïble, ple de màgia, colors i sobretot persones.

És curiós, perquè de ben petit si que anava a visitar Catalunya cada dos per tres amb els pares, ara cap a la Vall de Camprodon, ara cap a els Pallars. Però vas creixent i cada cop tens menys ganes de sortir, i de cop t’adones que l’únic que fas és anar a visitar Barcelona, i això de tant en tant, perquè només surts i poca cosa més, o la típica visita a la muntanya de Montserrat per estrenar cotxe.

La reflexió és, que després tenim visions molt irreals de Catalunya, i justament ens pensem que l’Àrea Metropolitana i la seva gent és la Catalunya real. Evidentment ells també són catalans, no ho dubto, però la Catalunya real és un altra, basada en altres termes, i és la gran majoria del territori.

Us animo doncs, a sortir de l’ou i descobrir aquest país nostre

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Les meves muntanyes predilectes
• Els pobres ja us ho fotreu
• Que diuen de la selecció catalana fora?
• La participació electoral

Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.

Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.

És un gran missatge per enviar a Madrid, per demostrar la nostra fermesa davant les injustícies. Però per sobre de tot, és una demostració de la inoperància de l’actual Parlament.

Està clar, que calen unes eleccions el més aviat possible. No perquè l’actual Parlament tingui una disposició de forces que no permeti tirar endavant lleis. Perquè, algú recorda que CIU i ERC fan majoria al Parlament? Perquè no van mobilitzar-se i pactar entre ells un comunicat unitari més fort i contundent?

Penso, que el gran problema de Catalunya no és el Tribunal Constitucional, sinó l’odi entre ERC i CIU, em sembla que fins que aquests dos partits superin les seves diferències i comencin a treballar plegats no farem res de bo.

Ara toca, quan tant uns com els altres es llencen els ganivets, i diuen, l’un de l’altre, que no són capaços de treballar perquè bla bla bla bla.

A vegades, cal deixar les pors i les manies de banda, per treballar per un bé comú, i més, quan tot el teu país t’ho està demanant.

Que prenguin nota, després el dia de les eleccions que no es sorprenguin dels resultats.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La participació electoral
• El joc de l’Estatut
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• El canvi i el canvi real

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l’imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d’ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

Hem d’assumir, que Espanya pot tenir una forma de fer que no agradi als catalans, i que defensin la seva visió nacional, però això, no ha de ser cap impediment per a que dos pobles que hem tingut una relació tant unitària durant tants segles, deixem de parlar-nos, o podem caure en confrontacions violentes.

La independència de Catalunya serà pacífica i ordenada, o no serà, entre d’altres coses, perquè ningú a la Unió Europea permetria una altra cosa. Ni pe runa banda que es negués el dret a la llibertat a un territori que lliure i democràticament demana la seva secessió, ni tampoc permetria que l’Estat Espanyol obligués a aquest a mantenir-se dins.

De fet, aquella vella idea de que Espanya trauria els tancs, és més aviat escandalosa. Si només per dir que estan investigant els bancs espanyols ja hi ha una caiguda en la borsa, ni us imagineu que passaria si Espanya anunciés que envia tancs a Barcelona, l’economia s’aniria a la merda. Sectors com el turisme, les inversions estrangeres, la borsa mateixa.

Per tant, sempre que tractem el tema amb respecte i tolerància, dins de la llibertat d’expressió, de forma pacifica i ordenada, no cal tenir cap por a Espanya.

De fet, hem de tenir tanta por com la que té una dona quan es separa del seu marit. En una societat civilitzada les coses funcionen així, i per molt que pesi a alguns radicals, Espanya, de moment, és un país mitjanament civilitzat.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Que diuen de la selecció catalana fora?
• Els que avui animen a Espanya…
• Catalunya vista per Espanya
• I si fóssim una nació?

La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• Anunci espot tenim dret a decidir

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• 10 motius per la independència si tens més de 50 anys, ets andalús i vius a la perifèria de Barcelona

Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Just… etc etc. Aquestes anomenades ciutats del cinturón rojo, i on hipotèticament hi ha el major nombre de ciutadans i ciutadanes forasteres de Catalunya, fruit dels fluxos de població del franquisme.

A ells, els hi dono 10 motius per la independència, simples, fàcils, però molt profunts, per a que vegin i s’adonin, que ells també són part d’aquest moviment cívic, i que parlar o no català no és el factor determinant que els ha d’inclinar a votar sí o no.

1. Per portar tants anys aquí que ja ets tant o més català que qualsevol altre.
2. La teva vida i la teva família són aquí i d’aquí.
3. Vols que el teu barri tingui millors serveis.
4. Estàs fart del conflicte espanya-catalunya, i no vols perdre més temps en discussions estèrils amb la crisis que està caient.
5. Per millorar el benestar de la gent, de forma real i de forma quantitativa i qualitativa.
6. Per tenir més recursos.
7. Per tenir una pensió més digne, i una sanitat de qualitat.
8. Per millorar les carreteres, i treure peatges, que els teus nets vagin més segurs.
9. Perquè és el teu deure amb la terra dels teus fills i nets, la que t’ha acollit, donat una vida, i acceptat com un igual. Ella t’estima, estima-la tu.
10. La més important: perquè sí! Perquè no?

No està gens malament oi? Per suposat, les raons són facilment aplicables a d’altres tipus de persona.

Trenquem el mite de que només els catalans de pura cepa volen la independència o podern tenir aventatges amb ella!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Victòria del PP a Badalona
• Quina ciutat està més neta? Badalona o Sant Adrià?
• Els polítics catalans en greu perill
• Anunci espot tenim dret a decidir