Som un preàmbul
Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.
Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.
Tinc por a España
Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l'imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.
A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d'ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.
Els polítics catalans en greu perill
La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.
Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.
Anunci espot tenim dret a decidir
10 motius per la independència si tens més de 50 anys, ets andalús i vius a la perifèria de Barcelona
Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Just... etc etc. Aquestes anomenades ciutats del cinturón rojo, i on hipotèticament hi ha el major nombre de ciutadans i ciutadanes forasteres de Catalunya, fruit dels fluxos de població del franquisme.
A ells, els hi dono 10 motius per la independència, simples, fàcils, però molt profunts, per a que vegin i s'adonin, que ells també són part d'aquest moviment cívic, i que parlar o no català no és el factor determinant que els ha d'inclinar a votar sí o no.
Catalunya vista per Espanya
Res millor per enterart-te de les notícies del barri com anar al mercat o a la perruqueria, i res millor per enterar-te que pensen els veïns de tu que el santo google.
A continuació algunes definicions interessants. Accepto apostes...
"Los catalanes son..."
"Catalunya és..."
"La libertad es..."
I si fóssim una nació?

És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.
El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.
El joc de l’Estatut

Penso que als diaris i als blocs ja s’ha dit tot el que calia dir sobre l’Estatut, però en una visió més àmplia, sembla que ningú recorda aquells remots temps, en que el PP va interposar el recurs al Constitucional. Eren els temps en que continuaven pensant que l’11M havia estat obra d’ETA, la famosa teoria de la conspiració, eren els temps en que bramaven diàriament en contra de Catalunya per guanyar eleccions, i en el que demanaven dimissions dia sí i dia també en el Govern. Aquell PP completament desfermat, radical, va ser el que va ficar la por al cos del “españa se rompe” entre els espanyols, i va iniciar l’enfrontament dels catalans amb Espanya.
Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
Una mirada ràpida al nou estatut retallat, gràcies a l'Alex:
- No hi ha desecentralització de la justícia. Desapareix el Consell Català de Justícia.
- Menys blindatge competencial.
- S'elimina la igualtat en l'esforç fiscal en el moment d'equiparar les CCAA.
- La Generalitat no pot regular els tributs locals.








