Una de les coses que més m’arriben a sorprendre dels catalans, és el poc coneixem que arribem a tenir del nostre propi territori. Aquest neguit, o aquestes ganes de conèixer territori no l’havia tingut massa disparat, fins que vaig començar a fer muntanya, va ser llavors quan poc a poc, pujant muntanyes rere muntanyes, em vaig adonar que Catalunya era molt més que l’Àrea Metropolitana, i que justament, que des dels cims de les muntanyes de Catalunya es podia veure un univers increïble, ple de màgia, colors i sobretot persones.
És curiós, perquè de ben petit si que anava a visitar Catalunya cada dos per tres amb els pares, ara cap a la Vall de Camprodon, ara cap a els Pallars. Però vas creixent i cada cop tens menys ganes de sortir, i de cop t’adones que l’únic que fas és anar a visitar Barcelona, i això de tant en tant, perquè només surts i poca cosa més, o la típica visita a la muntanya de Montserrat per estrenar cotxe.
Ara estava llegint a La Vanguardia que l’Ajuntament de Barcelona havia multat a U2 pels sorolls que havien produït durant els seus assajos, a part, també està el tema de la multa a Shakira de fa menys d’una setmana.
Arribats aquest punt, estava reflexionant fins quin punt està arribant el propi Ajuntament, amb unes actuacions que estan, en línies generals, ridiculitzant la imatge de la ciutat. De fet, Hereu cada vegada més em sembla més descontrolat, no només pel tema de la consulta de la diagonal, sinó perquè veu com la ciutat se li marxa de les mans, una ciutat, plena de brutícia, lladres i que en plena crisis no acaba de sortir endavant, amb greus problemes urbanístics i socials.
La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.
Enquesta de La Vanguardia que fa bones les prediccions de pujada de CiU i descens del PSC. Tot i que l’enquesta es va fer entre el 24 i el 27 de maig, les tendències es veuen clares.
Molt interessant sobretot pel fet de que ERC no em queda clar que apostés per un Govern tripartit, de fet Portavella va sortir-ne d’ell, per tant, a Barcelona podríem tenir un govern CiU-ERC, aquell tant demanat des de les eleccions del 2003.
No cal que esmenti els problemes que té Barcelona, ni tant sols la gran consulta de la Diagonal… penso que s’explica per si sol tot plegat.
Podrà CiU trencar l’alcaldia ininterrompuda del PSC des del 1979?
Un ciutadà meticulós i assenyat com jo estava sense gaudint del seu temps lliure (o sigui no fotre res) quan de cop, sona el telèfon mòbil, i com era de bon matí i estava atent no vaig fixar-me en el número.
- Hola buenos días, llamo del Centro de Estudios Avanzados para realizar una encuenta (amb un accent clarament andalús)
- Ajà
- Le podria pregunta a que província estamos llamando?
- Está llamando a Barcelona
- Disculpe entonces la equivocación, estamos buscando gente de las provincias de Andalucia.
- Pues si, se han equivocado de pais
- (Sonrisita floja) si… uhmm… esto es la desafección no?….
- Perdone?
- Nada, que buenos días (penja)
No si al final, amb la tonteria serà real que ni ells ni nosaltres ens creiem això d’estar units…
Sempre m’ha encantat el diari Sport, que és d’on he tret la foto i el títol. La seva riguriositat, el seu bon saber fer les coses, la seva predilección per la informació de qualitat.
Demà, després de dimisions que mai són, també ens deleitaran amb alguna foto de Laporta amb unes maletes: Laporta se exilia. O potser una foto d’algun ex-directiu prenent un cafè amb algun amic: Se gesta la contraofensiva.
Estarem atents…
