Els escàndols polítics existeixen des de que… en efecte… hi ha polítics! La majoria, els ciutadans i ciutadanes els mirem amb escepticisme, en els països més civilitzats hi ha dimissions, cessaments, en els menys civilitzats solen haver-hi comissions d’investigacions que no arriben enlloc o “estudis detallats” que no detallen res.
Sigui com sigui, i sense més preàmbul, 5 maneres d’involucrar-te en escàndols polítics:
- Tinc la bragueta fluixa: En països com Estats Units, el docoro i l’educació, el ser moralment superior, és una demanda clara dels ciutadans als representants d’aquests. No obstant això, és evident que trobem més d’un i de dos (i de tres) braguetaçus considerables. Com no, el de la tímida becaria Monica Lewinsky i el President Clinton, va ser del més sonat.
- Consum alcohol: Una tradició pràctica molt estesa en les nostres contrades, sobretot per aguantar el dia a dia, en tot cas, s’ho poden explicar a tots aquells alcaldes i regidors que van haver de dimitir, diguem, per problemetes de beguda, o més aviat, els problemes amb rotondes, fanals i arbres derivats de la ingesta d’alcohol.
- Corrupció: La més típica i tòpica de totes. Com els sous dels polítics, en molts casos no són prou elevats, han de buscar finançaments externs d’alguna manera, i construir una urbanització per aquí, o uns trajus per allà, tampoc està del tot malament. Aquesta mena de casos, no entén ni de colors ni de partits, com poden veure en aquesta llista.
- El cotxe oficial: Un altre clàssic, ja se sap, per anar d’un costat a un altre és evident que un polític necessita d’un cotxe oficial, però, en el cas que vagis a una ciutat a veure el futbol, també necessites cotxe oficial? És més, si ets de Sevilla i vas en avió a Barcelona, necessites enviar el teu cotxe oficial? Aquí ens ho expliquen millor.
- Dietes: Ohhhh les dietes, aquesta manera de fer quadrar les despeses i d’aconseguir una vida més planera. Que s’ho diguin als britànics, quan van veure als diaris que els seus parlamentaris tenien segones residencies a costa dels contribuents, o tot una tira de despeses injustificables a càrrec del ciutadà, no cal ni enllaç, tots ho vam poder comprovar.
En fins, entrada en to d’humor, per trencar una mica les entrades tant serioses que estava fent darrerament. Tot i així, no cal treure el dit de la nafra, i denunciar i controlar als nostres representants públics, no crec que ens ho mereixem.
D’igual forma cal vigilar, no cal caure en el topic que tots són “lladres”, perquè no és així, en el nostre propi país tenim a diputats i regidors que s’ho curren dia a dia, i lluiten pels seus ideals, moltes vegades sacrificant la seva pròpia vida personal i econòmica, és aquesta gent a la que hem de detectar, recolzar, i premiar, per a que continuïn així.
A ells, els hi dedico l’entrada: no perdeu el nord!
Lo prometido es deuda. Abans de parlar sobre la inauguració de la Plaça de la Vila, dels correfocs i de diferents cosetes més referents a la Festa Major 2007 de Sant Adrià, penso que fora interessant explicar una de les “activitats” més interessants i concorregudes de les festes, que és la inigualable Ruta del Quinto.
La Ruta del Quinto és bàsicament una banda de música, envoltada pel jovent de la nostra ciutat. La banda va desfilant tocant i demés pels carrers de Sant Adrià, però amb la diferència que s’aturen a cada bar, on molt gentilment et serviran un quinto a canvi d’un euro.
Cada any hi ha més gent, la foto que us incorporo és d’aquest mateix any, justament a l’inici de la Ruta (ja és nota per les cares). M’ho vaig passar francament bé, molt molt divertit. La banda va tocant i fent ballar a la gent, que s’ho passa d’allò més divertit. Una altre peculiaritat de la Ruta és que la gent des dels balcons llencen aigua a la gent, que com bojos comencen a cridar i ballar.
Espectaculars les manegues d’aigua des d’un sisè per exemple, o la típica senyora que llença un trist got d’aigua que ni se sent. Quan s’arriba a la Plaça de la Vila normalment passa el que em va passar a mi, els efectes dels quintos van fent metja i perds a la banda, així que vas prenent quintos fins que algú crida que van pel carrer tal, i tots cap allà.
La Ruta també és divertida perquè a part del desfase general et trobes amb tots els coneguts i conegudes de la ciutat, fins i tot als que no pensaves trobar-te. Si teniu un grup de gent com cal, us fareu samarretes conjuntes per commemorar la Ruta, algunes de molt currades.
A part, tothom convida a tothom, és una festa sana, ja que amb el moviment i els balls és molt complicat que acabis begut realment, almenys per mi va resultar del tot impossible. Agregar, que tota la Ruta va estar acompanyada a dos carreres de distància per la Policia Municipal i una ambulància, per si hi havia cap problema, que no hi va haver-ne.
Finalitzar amb el comentari que els càntics i balls són d’allò més entretinguts, pura cultura catalana de festa major, i que si teniu els collons com el meu grupet de ruta del quinto acabareu a la platja ballant-vos en calçotets XD
Sexe i violència en estat pur!
Només agregar: QUIEROOOO MI QUINTOOO, QUIEROOO MI QUINTOOOO
