.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

16jun/100

Las vuvuzelas

Aquesta mena de trompeta gegant està sent la gran “mosca cojonera” del Mundial. Només cal veure un partit per la televisió per acabar dels nervis. Aquest sorollet constant durant tot el partit, sembla com si un munt d’abelles assassines estiguessin fent d’espectadores del partit. Per més inri, els comentaristes criden més de l’habitual, el que fa que moltes vegades calgui treure el so de la televisió per poder veure el partit amb tranquil•litat. Insoportable.

De fet, molts jugadors ja s’han començat a queixar, argumentant que és complicat concentrar-se i que acaben després dels partits amb mal de caps considerables.

Alguns, fins i tot, estan argumentant que les cagades sonores que estan cometent els porters, són fruït d’aquest estat d’histèria en que els porters acaben per culpa de les trompetes màgiques de Sud-àfrica.

Sigui com sigui, només insinuar la seva prohibició, ha aixecat tota una onada de protestes dels sud-africans, diuen que, sense elles, perden tota la seva essència animant.

Que ens agafin confessats, que dintre de poc haurem de soportar a la roja

13mai/090

El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino


Interessants els moviments diplomàtics de la Santa Seu en l’orient mitjà. Si ja Joan Pau II havia pres alguna petita posició sobre el conflicte entre palestins i israelians, Benet XVI ha anat més enllà, i un dia després de demanar la pau en el mur de les lamentacions, avui teníem una bonica foto del Sant Pare donant la mà al President palestí Mahmoud Abbas i demanant, o més aviat reclamant, un Estat propi per als palestins.

La situació que viuen els cristians a Terra Santa és encara pitjor que israelians o palestins, ells, sense un Estat o Autoritat que els recolzi, són realment una minoria en un territori en constant conflicte. El viatge de Benet XVI ha estat molt ben rebut per tots ells, de fet, després de les fotos amb el President palestí ha oficiat una missa per prop de 5.000 cristians prop de l’Església de la Nativitat. Un gest que ha comportat a l’Estat israelita obrir les fronteres temporalment per a que poguessin anar cristians a aquest esdeveniment.

Més enllà del seu posicionament, m’està agradant i molt la política diplomàtica en el sentit de viatges que està realitzant el Sant Pare, primer al continent africà, i ara a palestina. Sense cap mena de dubtes dos indrets on cal molta ajuda i molt de protagonisme d’actors exteriors. Per una banda fer-te amic dels països africans sempre és quelcom bo, costa molt poc i és molt gratificant, per altra banda, fer l’ullet als països musulmans tampoc està gens malament.

Conclusió: si molts teníem que amb Joan Pau II s’havien acabat les imatges d’un Papa viatger, aquí en tenim un que de nou no para d’anar d’un costat a l’altre, de moment portant un missatge d’esperança i fe. Pot ser un primer pas. De fet, l’estratègia de la Unió Europea d’agafar el lideratge en alguns “terrenys” poc explotats diplomàticament com ara els drets humans i l’ecologia va ser una molt bona aposta amb bons resultats, potser estem assistint als primers passos d’una nova estratègia diplomàtica pontifícia, on la lluita contra la pobresa i la mediació internacional són els principals fet distintius. Sense cap mena de dubtes, seria una opció molt interessant, tant per implicats com per a la pròpia Església en sí, així com quelcom molt positiu per als catòlics que desitgem que l’Església es modernitzi i comenci a interactuar globalment fent servir la seva molt gran influència, creant cada dia més partidaris. El primer pas, penso, ja s’està donant.

3abr/090

La cámara belga aprueba una queja oficial por las palabras del Papa contra el preservativo

Llegia a La Vanguardia que el Parlament belga ha aprovat una queixa oficial front el Papa. La notícia en sí no té més, Bèlgica té l'honor de ser el primer país del món en manifestar-se en contra d'una declaració del Papa.

Malgrat això, jo que sóc més tocapilotes. Al llegir la notícia m'he sorprès molt més pel fet que el Parlament belga hagi aconseguit votar quelcom per majoria absoluta, ja que hi han hagut 98 vots a favor i 18 en contra. Penso doncs, que la notícia és aquesta, i no en sí el que hagin votat o deixat de votat.

Personalment, penso que les declaracions del Papa no van estar tant fora de to, més aviat em vaig sentir molt identificat, quan va dir que el problema del sida no es solucionaria amb preservatius. És evident, es solucionarà el dia que comencem a deixar als països africans viure, els treguem els deutes externs i els ajudem realment a construïr econòmies que els hi permetin tirar endavant per ells mateix amb els seus recursos.

Això va de: , , , , 127 lectures No Comments
31des/080

Guinea Conakry… golpes de estado y bauxita

Situació complicada la que s’està patint en Guinea Conakry aquestes setmanes. Aquest petit país africà, de 9,8 milions d’habitants, s’ha embarcat de nou en un procés de caos institucional i democràtic.

Anem a pams. El President del país, Lansana Conté, un homenet que havia portat el país més aviat com una dictadura, amb una mà de ferro considerable d’ençà el 1984, mor. Aquí el primer esdeveniment curiós, és anunciada la seva mort, ja que segons algunes fonts portava mort de feia dies o setmanes. Tant se val, ja que els europeus ens assabentem de tot plegat quan ja és mort. En aquest moment el procés a seguir és que l’Assemblea Nacional del país assumeixi el poder de facto i convoqui eleccions en 6 mesos.

Fins aquí tot mitjanament correcte. Però certament tothom estava esperant un cop d’Estat militar. La raó? Només cal saber com va arribar al poder el nostre benvolgut dictador de ferro Lansana Conté, efectivament, amb un cop d’estat poques hores després de la mort de l’anterior dictador en el poder.

En un moment de caos, salta la notícia de que un grup de militars estan prenent diferents punts estratègics de la capital, però poques hores després un altre grup de militars diferents als primers ha assaltat l’emissora de ràdio nacional i ha suprimit la constitució del país de forma momentània. Amb tot, el President Temporal de l’Assemblea diu que té el país controlat. Aquí comença una mica el caos informatiu, ja que encara no tinc clar si existien dos grups diferents, estaven coordinats o fins i tot algunes fonts parlaven de quatre grups diferents de militars colpistes (un campi qui pugui?).

Les dinàmiques a Àfrica són molt diferents a les europees, però un dia després ens trobem en que un jove capità, està damunt d’un 4x4 passejant-se amb la bandera de la pàtria al coll, per les principals avingudes (xic) de la capital, i rebent el suport incondicional de tot l’exèrcit, i sí, de la pròpia Assemblea amb el President temporal al cap d’ella.

Moussa Dadis Camara, que així s’anomena el capità escollit a sorts entre tots els colpistes (la cosa té tela), es nomenat President pel Consell Nacional per a la Democràcia i el Desenvolupament. Nom esotèric amb el que el grup colpista va assumir el poder.

Ahir al migdia es va conèixer la notícia, de que aquest Consell nomenava a Kabine Komara Primer Ministre de la República. D’aquest nou actor només sabem que era banquer a Egipte, que és civil i no he aconseguit trobar res més d’ell, ni una foto, per tota la xarxa.

Perquè és important Guinea Conakry i el que està passant? Primer perquè qualsevol país on hi hagin cop d’estats és mereixedor de certa repercussió mediàtica i del nostre interès. Segon perquè ja és massa, que el seu sistema polític és basi en cop d’estats i dictadures prolongades. Tercer perquè tenen la tercera part de reserves de bauxita (el mineral component de les peces dels aparells mòbils) a més de diamants i urani. Quart perquè tot i això, són dels països més pobres del món, i amb més corrupció.

De fet, els occidentals a vegades (i jo el primer) ens escandalitzem de quan hi ha cops d’estat i de com la població pot sortir als carrers, com en aquest cas, i estar fins i tot contenta amb el canvi. Però certament, ens trobem amb ciutadans i ciutadanes que l’únic que volen de la política, és el funcionament d’uns serveis comunitaris bàsics, i una reducció dràstica de la corrupció, si això ho aconsegueix un militar amb ma de ferro ja està bé. Moltes vegades no entenem que els nostres sagrats drets i deures del  ciutadà (i sobretot els drets individuals) se la porten fluixa a la gran part del món, que només vol viure un dia més.

28des/080

Africa: Congo, Somalia, Botswana, Guinea

Aprofitant les vacances, i una petita comanda, aprofito per iniciar una petita sèrie d’articles sobre Àfrica. Després de quasi quatre anys de blog, és curiós que encara no hagi escrit quasi res sobre aquest continent (més enllà article sobre Zimbabwe i aquest sobre Mugabe), i és sense cap mena de dubtes, un continent molt interessant, però a la vegada desconegut i oblidat. La meva intenció doncs, és fer una sèrie d’escrits curts, més aviat testimonials, però que donin, de forma amena, una petita informació i dades bàsiques relacionats amb temes d’actualitat.

A més, m’agradaria aprofitar Àfrica i l’actualitat política actual, per a tocar d’altres temes que també m’interessen, per exemple un petit article sobre la guerra del Congo i el futbol (que el tenia oblidat per algun racó de l’ordinador). La pirateria i els estats en fagida, com Somàlia (i les seves conseqüències a nivell internacional), les pressions de les polítiques econòmiques neoliberals en els anys 90 sobre països de l’Àfrica, més especialment Botswana (entrada pendent de fa massa temps), la tradició de cops d’estat de Guinea (que està en el candelero aquests dies) i si puc, un article genèric sobre Àfrica de forma introductòria, amb els seus problemes i característiques general.

Espero que els gaudiu tant com jo!