Un dia de camí a la uni vaig escoltar un terme molt interessant a la ràdio, per desgràcia només recordo que ho vaig escoltar a RAC1, però no m’enrecordo del tertulià que la va esgrimir.
Es tracta del terme “militància de la tradició”.
Sóc dels que pensen que les nostres tradicions ens fan grans com a poble i societat, que ens fan ser diferents i per tant únics, i que per sobre de tot ens comporten uns valors i actituts increïblement màgiques per crèixer com a persones.
Aquest tertulià estava tan o més cansat de que a cada data assenyalada diguem que cada vegada menys gent sent les tradicions, que any rere any perdem embrencida i que acabaran desapareixent front unes noves tradicions globalitzades, normalment americanitzades. El meu emprenyament bé a més per assumir que les coses són com són.
Desperta!
Estic fart d’aquestes situacions, ni el que ve de fora és millor ni el que tenim aquí és la panacea, però simplement és allò nostre que ens identifica i ens fa “diferents”, i ser diferent és el més gran tresor en un món globalitzat.
Realment vols ser com tota la resta? Jo no.
El concepte de militància de la tradició és simple, com m’agraden les tradicions, participaré en elles i gaudiré d’elles. En aquest cas la Setmana Santa. No es tracta de tornar-me costalero o pujar de genolls a Montserrat des de la Plaça Catalunya, simplement de participar i gaudir amb els meus conciutadans d’una tradició realment maca i esplendorosa. Com?
Aquí una foto presa a la baixada pel carrer Pérez Galdos de Llefià de l’imatge de la Verge en la processó del meu barri. Un acte tan simple com baixar-me una hora del meu increïble i preuat temps al carrer, a compartir uns riures amb la gent que hi per allà, simple i clar. Fer sentir a la gent que s’ho curra de fa mesos preparant tot allò que ens importa, que estem amb ells, i que l’any vinent volem més i millor! Ja ha complert com a persona i ciutadà!.
Que només hi han vells? Doncs serà a les vostres, al meu barri hi havia de tot, fins i tot algunes mosses amb poca roba, suposo que després de la processó s’anirian directament de gresca, justament com vaig fer jo, i és que la tradició no condiciona la nostra vida, simplement ens dóna una dimensió més àmplia d’ella mateixa, ens aporta una raó. A més, quan us he dit fer uns riures no els vaig fer precisament amb los viejos del lugar, sinó més aviat amb dues noies que sempre em trobo quan passejo el gos i mai ens havíem saludat. Tots tres crearem caliu de barri.
Més tradicions que ens fan especials i no costen res? Endavant, comenteu!
i llavors per què poses la foto que has posat i no una de les noies? Volem proves!
Bé! jo aquest es el primer any que no vaij al monte a menjarme la mona, pero com sempre, l’avia ha prerat unes 20 mones per la familia, em serviran d’esmorzar!!
A mi me entusiasmem aquestes tradicions, sobretot al poble, on els dies de festa major tels pases compartint el carrer amb tot el poble, i turistes… espero que aixo MAI es perdi. si us plau!
…Esta tradición, me refiero a los desfiles procesionales goza -de nuevo- de muy buena salud, en nuestra Ciudad…
Entre todos, podremos conseguir que dure…
Saludos.