
Avui és un dia molt molt especial per a mi i per a la meva família, i estic segur que per a molts més.
Avui és 14 d’abril, dia de la Republica!
Potser sigui una mica tosc o nyonyo, parlar d’allò que heu donat en història, però per alguns, és una mica més, perquè hem tingut la sort d’impregnar-nos amb tots els seus valors i esperances des de que érem ben petits.
Jo vaig créixer amb la República en el cor, així me la van transmetre a casa, i avui, quan tota la família ens truquem entre nosaltres per a felicitar-nos aquest dia, sentirem de nou l’emoció i l’alegria que van suposar aquells anys per a la nostra societat i les nostres vides.
Massa demagògia, massa propaganda i masses coses s’han dit sobre ella pobreta, fins a tal punt que sembla relacionar-se comunisme i anarquisme amb la República, quan no és així. La meva família, jo mateix, encara que som d’esquerres no som ni de prop ni l’un ni l’altre, fins i tot familiars de dretes lleials a la República van ser afusellades en la guerra.
La República per a mi no és una quelcom llunyà, és una forma d’entendre el món, la vida: són valors, idees, il·lusions i esperances que m’han transmès i que intento que guiïn el dia a dia de la meva vida. Una visió idealitzada potser? Ho accepto, però millor així, m’encanta somiar!
Tres objectius en la vida: la vida, l’amor i la felicitat
Sostenim com evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat;
Tres valors principals: llibertat, igualtat i fraternitat.
Llibertat per escollir el teu propi futur, les teves pròpies decisions, dir allò que penses, i fer allò que creus correcte. Poder escollir que és i com aconseguir la vida, la llibertat i la felicitat per a un mateix.
Igualtat en la diversitat, acceptar que tots som diferents, únics i meravellosos, però que hem de tenir les mateixes oportunitats i condicions per a ser persones i aconseguir arribar als tres objectius. El concepte de justícia.
Fraternitat, perquè per sobre de l’individu i els interessos banals d’un o d’altre estem tots: la societat. Perquè només la suma ens fa grans i millors, i perquè tots necessitem dels altres, tolerància i respecte: pacifisme com medicina contra la violència i el conflicte.
Un tipus de persona. El ciutadà virtuós
Que participa activament en la democràcia representativa, que coneix i respecta els fonaments constitucionals, que s’interessa i participa en la política diària, que rebutja el consumisme i la privatització de la vida pública, que participa en debats sobre el bé comú, que s’associa i participa, que anteposa el bé públic sobre l’interès privat, la comunitat política i social de dret, anteposa les relacions d’igualtat cívica a les de clientelisme i paternalisme, busca solucions al problema de la desigualtat social, que és pacífic i mesurat, que sap perdonar i perdona, que somia despert i vol menjar-se el món, que és feliç i alegre, que creix cada dia i busca un repte major, que és crític alhora que benvolent amb el seu entorn.
Una República i uns Ciutadans que ens uneixin a tots i ens duguin sota els principis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat a construir un món millor.
Utopia? Potser, però m’encanta somiar despert!!
Algun dia ho aconseguiré, sé que podrem! A per la tercera….
Visca la República i visca la tricolor!


Feliz día de la República!
Visca la República!
Bién “Vélez”, sí…No seré yó quién te reste un ápice de razón en lo que para tu familia, para tí y para otros muchos; representa y enmarca “La República”.
Mi respeto y mi manifestación que muy posiblemente; dicha fórmula de máxima democracia, séa la idónea -hoy- para “sentir” más, una igualdad en lo común…
Pero, concedamos, que una parte del problema consiste precisamente; en ser capaces de determinar con claridad. Qué consideramos por “lo común” y cuántos sómos ó son.
Ahí comienza una “nebulosa” que todo el mundo -en el fondo- por el momento no quiere perder de vista. Y que casi todo el mundo; manipula a voluntad…
La República se tuvo y además de intenciones y realizaciones. También trajo dolor e injusticias. Demostró que por encima de las “formas” -en aquel entonces- rindió su esencia, a otros intereses…La história está ahí. Debe querer leerse en su totalidad para, si hay que repetir; hacerlo mejor…Mucho mejor.
A mí; también me fué cercana, La República. Muy cercana…
Desde el respeto, saludos.
No no, es una reflexión muy acertada. Justamente aunque republicano convencido, justamente soy muy crítico con el ese período, y por citar algo justamente que no se supo gestionar la conflictividad social y politica de la forma más adecuada.
En su defensa eso si, diré que es complicado gestionar un país como el que había en aquel momento, donde unos pocos tenían todo, y la mayoría no tenía nada de nada.
Aún así, justamente pienso que la entrada de comunistas y anarquistas fue uno de los problemas principales, ya que dejando de lado el radicalismo de los propios socialistas, la mayoría de la población y de la clase política no pensaba ni mucho menos revoluciones, o al menos en términos de destruir a la otra mitad.
Lo que he expuesto aquí es mi ideal de persona, y la que intento seguir como puedo. Ni mucho menos pienso que durante la República se consiguiera, pero fue la única vez que se pudo intentar.
Ainsss que ilu…