1208125287_f.jpg
_

Avui és un dia molt molt especial per a mi i per a la meva família, i estic segur que per a molts més.

Avui és 14 d’abril, dia de la Republica!

Potser sigui una mica tosc o nyonyo, parlar d’allò que heu donat en història, però per alguns, és una mica més, perquè hem tingut la sort d’impregnar-nos amb tots els seus valors i esperances des de que érem ben petits.

Jo vaig créixer amb la República en el cor, així me la van transmetre a casa, i avui, quan tota la família ens truquem entre nosaltres per a felicitar-nos aquest dia, sentirem de nou l’emoció i l’alegria que van suposar aquells anys per a la nostra societat i les nostres vides.

Massa demagògia, massa propaganda i masses coses s’han dit sobre ella pobreta, fins a tal punt que sembla relacionar-se comunisme i anarquisme amb la República, quan no és així. La meva família, jo mateix, encara que som d’esquerres no som ni de prop ni l’un ni l’altre, fins i tot familiars de dretes lleials a la República van ser afusellades en la guerra.

La República per a mi no és una quelcom llunyà, és una forma d’entendre el món, la vida: són valors, idees, il·lusions i esperances que m’han transmès i que intento que guiïn el dia a dia de la meva vida. Una visió idealitzada potser? Ho accepto, però millor així, m’encanta somiar!

Tres objectius en la vida: la vida, l’amor i la felicitat

Sostenim com evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat;

Tres valors principals: llibertat, igualtat i fraternitat.

Llibertat per escollir el teu propi futur, les teves pròpies decisions, dir allò que penses, i fer allò que creus correcte. Poder escollir que és i com aconseguir la vida, la llibertat i la felicitat per a un mateix.

Igualtat en la diversitat, acceptar que tots som diferents, únics i meravellosos, però que hem de tenir les mateixes oportunitats i condicions per a ser persones i aconseguir arribar als tres objectius. El concepte de justícia.

Fraternitat, perquè per sobre de l’individu i els interessos banals d’un o d’altre estem tots: la societat. Perquè només la suma ens fa grans i millors, i perquè tots necessitem dels altres, tolerància i respecte: pacifisme com medicina contra la violència i el conflicte.

Un tipus de persona. El ciutadà virtuós

Que participa activament en la democràcia representativa, que coneix i respecta els fonaments constitucionals, que s’interessa i participa en la política diària, que rebutja el consumisme i la privatització de la vida pública, que participa en debats sobre el bé comú, que s’associa i participa, que anteposa el bé públic sobre l’interès privat, la comunitat política i social de dret, anteposa les relacions d’igualtat cívica a les de clientelisme i paternalisme, busca solucions al problema de la desigualtat social, que és pacífic i mesurat, que sap perdonar i perdona, que somia despert i vol menjar-se el món, que és feliç i alegre, que creix cada dia i busca un repte major, que és crític alhora que benvolent amb el seu entorn.

Una República i uns Ciutadans que ens uneixin a tots i ens duguin sota els principis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat a construir un món millor.

Utopia? Potser, però m’encanta somiar despert!!

Algun dia ho aconseguiré, sé que podrem! A per la tercera….

Visca la República i visca la tricolor!

Entrades Aleatories

 

3 Responses to “Si España fuera un pais normal, hoy sería fiesta nacional…”

  1. Carlos escrigué:

    Feliz día de la República!
    Visca la República!

  2. Carles Plaza escrigué:

    Bién “Vélez”, sí…No seré yó quién te reste un ápice de razón en lo que para tu familia, para tí y para otros muchos; representa y enmarca “La República”.

    Mi respeto y mi manifestación que muy posiblemente; dicha fórmula de máxima democracia, séa la idónea -hoy- para “sentir” más, una igualdad en lo común…

    Pero, concedamos, que una parte del problema consiste precisamente; en ser capaces de determinar con claridad. Qué consideramos por “lo común” y cuántos sómos ó son.

    Ahí comienza una “nebulosa” que todo el mundo -en el fondo- por el momento no quiere perder de vista. Y que casi todo el mundo; manipula a voluntad…

    La República se tuvo y además de intenciones y realizaciones. También trajo dolor e injusticias. Demostró que por encima de las “formas” -en aquel entonces- rindió su esencia, a otros intereses…La história está ahí. Debe querer leerse en su totalidad para, si hay que repetir; hacerlo mejor…Mucho mejor.

    A mí; también me fué cercana, La República. Muy cercana…

    Desde el respeto, saludos.

  3. antoni escrigué:

    No no, es una reflexión muy acertada. Justamente aunque republicano convencido, justamente soy muy crítico con el ese período, y por citar algo justamente que no se supo gestionar la conflictividad social y politica de la forma más adecuada.

    En su defensa eso si, diré que es complicado gestionar un país como el que había en aquel momento, donde unos pocos tenían todo, y la mayoría no tenía nada de nada.

    Aún así, justamente pienso que la entrada de comunistas y anarquistas fue uno de los problemas principales, ya que dejando de lado el radicalismo de los propios socialistas, la mayoría de la población y de la clase política no pensaba ni mucho menos revoluciones, o al menos en términos de destruir a la otra mitad.

    Lo que he expuesto aquí es mi ideal de persona, y la que intento seguir como puedo. Ni mucho menos pienso que durante la República se consiguiera, pero fue la única vez que se pudo intentar.

    Ainsss que ilu…

Leave a Reply