Doncs sí, la Unió Europea és una institució sui generis per alguna cosa, i avui s’ha demostrat el perquè. No negaré que per moltes qüestions la UE està sent tot un referent de metodologia i formes de fer, ni que gràcies a ella s’està expandint en certa forma un nivell de vida més alt entre els països més pobres del nostre continent.
Però en termes de democràcia és on més manca aquesta UE. Per molt que ens intentin fer veure amb parlaments o eleccions, en el moment en que tot està a l’aigüera, i el que realment és important s’ha de decidir, la ciutadania passa a un segon terme i entren en joc els Estat.
El d’avui bàsicament quedarà en la història com, un Tractat que els estats van voler legitimar amb unes eleccions, i quan aquestes van dir que no, que no volien aquesta Unió Europea liberal i amb greus mancances democràtiques, els Estats s’han reunit i signat com a un tractat i llestos el que volien portar a terme.
Conclussió: alguns no aprenen mai, i la Unió Europea ara tindrà un dèficit democràtic encara més gran, tant que fins i tot pot ser insalvable, bueno això no, perquè la ciutadania continuarà entenen la UE com e que és, quelcom de buròcrates i una cosa sui generis lluny d’ells mateixos.
Aquí us he penjat el Tractat, per si voleu llegir-ho, jo encara no he tingut estomac.
La política y la propia vida -lógicamente- tienen similitudes…Nada es definitivo.
Yó quiero recordar a los “padres” de UE. Tampoco están tan distantes, en la lejanía.
Quiero pensar en la cara que se les quedaría; al ver en qué forma hemos sido capaces de adoptar una moneda conjunta. Vehicular, para mayores logros, que vendrán…
¿El tratado que se ha firmado recientemente.?…Un paso adelante, trás el retroceso que significó el anterior.El proyecto constitucional que nó se aceptó…Igual, igual que la propia vida…
Y es que lo sabemos, todos los que hemos entendido que -juntos- podemos más. Avanzamos y retrocedemos…Pero llegaremos.Lo haremos, por nosotros y por quienes nos han de substituir, en el trabajo de conseguir una unión que -de una vez por todas- trascienda de exclusivimos, en lo nacional y en lo común…
Esta es, la ilusión que me acompañará -a mí- mientras viva y que procuraré sepan y -sobre todo- quieran entender quienes vienen detrás de mí…Que yá son unos cuantos. Y que tienen que hacer un trabajo, mejor que el que yó he realizado…
Quedo en la convicción que sabrán hacerlo. A pesar de inseguridades…Igual que la propia vida.
Saludos,confiados.
[...] aviat poc o res, em serveix per parlar-vos de l’enterrament, si no hi ha miracle, que la famosa Constitució Europea patirà en els propers mesos. Ja té fins i tot data d’enterrament, serà en la CIG (Conferència [...]