Rusia ha perdido la vergüenza y se desmelena

Putin i Dimitri conversant

Fins a la darrera crisis a Geòrgia, era clar que diplomàticament Rússia estava angoixada i acomplexada. Després dels fracassos durant la guerra del bàlcans, tot el procés de dessovietització (mot que no sé si existeix, masses s veig) els russos es sentien frustrats al veure que fessin el que fessin sempre perdrien la guerra dels mitjans occidentals, on apareixen com els grans dolents en tot.

Putin, va començar a canviar aquest fet, i durant aquesta crisis s’ha vist una Rússia reformada en tot el que és l’aspecte mediàtic i de propaganda. La frase que contextualitza el que vull dir és “si som sempre els dolents de la pel•lícula, ara ho serem de veritat, total que més dona!”.

Saakaixvili va pensar que la resposta russa seria molt més lenta, no ho sé, perquè és una sensació personal, però penso que fins i tot l’OTAN, l’UE i els EUA (que de ben segur sabien dels plans georgians) també esperaven que fos el suficientment lenta per donar temps a les tropes georgianes a desplegar-se i tenir el control de la regió i que Rússia ja no pogués fer res de res.

Lluny d’això, Rússia ha actuat com una veritable superpotència, sense complexos de cap tipus. Ràpidament va donar una resposta armada, mobilitzant l’exèrcit rus en una demostració clara de força (curiós, ara ja no són l’antic exercit soviètic destartalat i desorganitzat), entrant a un territori sobirà d’un altre Estat, i ja que estaven, va estabilitzar tota la zona, així com realitzar atacs preventius contra gran part de Geòrgia, d’una banda per recordar que ells són els que manen, i per altre, destruir les resistències que eventualment, tingués l’exèrcit georgià.

Geòrgia no tenia un mal exercit, “ideal” per lluitar contra els poc de 2000 milicians ossetis. De fet era nou de trinca i made in europe (fins i tot els uniformes recorden als dels marines americans) però no ho és tant, ni de conya, com per aturar la maquina armamentística russa.

En el fons es veia venir. Rússia ja havia passejat els seus nous míssils en les celebracions a Moscou, cosa que no es feia des d’anys passats (segurament millors), també havia endurit la seva política exterior  amb coses com la crisis dels oleoductes amb Ucraïna.

De fet, Rússia ha calculat molt bé la resposta dels “aliats”. Justament, penso, que la resposta que ha fet occident és la que Saakaixvili pensava que tindria Rússia: bramar sense més a la ONU, intentat negociar un alto al foc (per cert, Rússia imposant condicions en una altra demostració de força, a l’home de ferro europeu Nicolas Sarkozy) i fent un crit en la premsa sobre la brutalitat de les tropes, o fins i tot parlar en veu alta de repercussions diplomàtiques i econòmiques (que mai arriben per cert).

Ha perdut doncs Rússia la guerra als mitjans? Està clar que a occident sí, però això no importa. És una impressió meva però, internament Dmitri Medvèdev ha sortit reforçat, ja ni parlar de Putin (aquelles entrevistes per la tv dels dos parlant “Dimitri jo de tu faria això” no tenen preu), així com la millora de la opinió pública, ja sabeu que allò de crear un enemic exterior sempre unifica a la població d’una forma aclaparadora i fa oblidar coses banals com arribar a fi de mes.

En resum, en el teatre de les relacions internacionals, Rússia ha fet la seva entrada de facto com a superpotència, ara confiada en si mateixa. Sembla que han sortit del llarg hivern. Ara toca veure si aguanta o té un gatillazo. Ja sabeu, quan portes temps sense fer-ho tot és possible…

Els altres han dit

  1. Mauro 29 agost 2008
  2. Carles Plaza 29 agost 2008
  3. Àlex 30 agost 2008
  4. Mauro 31 agost 2008

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *