El que ara us presentaré és en el millor dels casos simples reflexions en veu alta o idees que em ronden pel cap tot el dia referent a l’estratègia electoral que sembla que està seguint el PP de cara als comicis que previsiblement el pròxim mes de març escolliran al pròxim Presidente de l’Estat.
Penso que Aznar va obtenir més coses d’Estats Units que una jubilació anticipada d’or i unes quantes fotos molonas de líder global, penso que també va introduir noves idees i formes de fer en la política. És simptomàtic el canvi de tarannà, aquesta mena d’acoso y derribo amb l’adversari, tan usual a USA però tan inusual a Europa. El vídeo famós de les FAES és un exemple, així com molts detallets més amb els que no us avorriré. En aquesta línia crec que l’estratègia d’estar sempre en contra de tot veu de ple d’aquesta filosofia política de l’altre costat de l’oceà.
Aquesta estratègia, entre d’altres coses, a Estats Units ha permès que els governants es puguin barallar sobre temes que realment no són tant importants com semblen. Tot està guarit amb una religiositat i radicalisme que a qualsevol europeu posaria els cabells de punta, allà el quelcom normal, d’aquesta forma han aconseguit que la preocupació dels ciutadans sigui si despenalitzin l’avortament o no, enlloc de que la preocupació sigui perquè el creixement de la desigualtat entre ciutadans cada dia és més gran, així com augmenten els problemes racials i l’economia de les mitjanes famílies cau dia a dia.
Explico això, perquè penso que està íntimament relacionat amb el que sembla que seran els dos cavalls forts de campanya del PP, i que ahir ja comentava, a saber: unitat d’espanya i lluita antiterrorista. Sent una mica frívol, penso que aquests dos temes aixequen tantes passions i crispacions generals, així com odi pervers, com són els temes religiosos o racials a Estats Units.
Suposo que molts ja sabreu per on van les meves reflexions, així que no m’estendré massa en concloure que l’estratègia del PP clarament està agafant el camí d’una confrontació total i amb alts ingredients d’agressivitat en temes que tot i que importants per a l’Estat, oculten de vegades preocupacions de caire més social que afecten d’una forma més directa al conjunt de la població. No estic dient que el terrorisme i la unitat d’espanya siguin qüestions menors, tot i que de la segona si que ho penso, però crec que un augment de pensions ajuda a molta més gent que la detenció de 4 etarres.
El final del primer paràgraf m’ha emocionat: ¡Visca la República!
Respecte al tema en qüestió: haurien de veure els propis populars que l’estratègia d’”acoso y derribo” no els ha funcionat en les últimes eleccions y la postura més calmada, la de Gallargdón, els ha proporcionat la majoria absoluta al’alcaldia. A excepció de la Aguirre, els resultats són els que són: matas ha dimitit, Camps, que té els rifirafes amb Zaplana amb majoria absoluta i a Navarra, si no fos per zapatero, Sanz no repetiria com a president.
segur q l’estratègia d’acoso i derribo respon a un canvi de tarannà? encara recordo aquells “váyase sr. González” de fa uns anys que tants aplaudiments suscitaven i que van aixecar a l’Aznar a la presidència.
Ara, sí que és veritat que des del 14-M tot ha agafat un to molt més furibund.