Reflexions al vol sobre les eleccions andaluses

1427051650_474793_1427072849_album_normal

Res millor que unes eleccions per deixar a cada força política en el lloc real que li pertany. En aquest cas, en les eleccions andaluses sempre passen coses molt interessants, que van més enllà d’aquesta comunitat autònoma, fa dos anys ja vam veure com els resultats van marcar la fi de la pujada del PP i una certa aturada en el nivell de baixada espectacular del PSOE. Ahir, els andalusos van tornar a marcar una tendència que de ben segur marcarà un abans i un després a nivell de l’estat espanyol, i jo, amb la perspectiva de la distància, però amb un ull sobre les seves conseqüències a Catalunya, i un altre amb la salivera de politòleg, m’ho vaig mirar i gaudir com el que més.

Penso que res resumeix millor les eleccions d’ahir que una imatge, a Madrid hi havien cares llargues, tant a can PSOE, con a can PP, com a can Podemos i fins i tot a can IU. Les cares eren enormement llargues, només a la seu (a Catalunya) de Ciudadanos hi havia cares d’alegria pels resultats. Això ho diu tot.

Susana Díaz aconsegueix allò impossible, manté els mateixos escons en ple polèmica dels ERE, després de 33 anys de govern socialista en la comunitat, amb una amenaça (fins ahir) de Podemos i una marca de partit completament desgastada. Les cares llargues a Madrid són naturals, hi ha una nova “pretendiente” a la ciutat, i pot ser l’única que pugui vendre una certa victòria entre els votants socialistes que necessiten desesperadament quelcom on creure. No cal donar més voltes, les imatges triomfals de la nit, d’una sinceritat a can PSOE que feia temps que no veia, ho deien tot.

El PP és el gran perdedor de la nit, la patada electoral és espectacular. A diferència del PSOE, aquí no hi ha res a gratar. Quasi la meitat dels vots i uns resultats pitjor que a les europees. La caiguda del PP comença, i sembla més accelerada del que és. Ara bé, caldrà esperar a les municipals, i sobretot a València i Balears, per veure si és certa o no aquesta caiguda. La història del PP amb Andalusia és d’un amor impossible. Calma.

Podemos, que si ve són uns resultats increïbles per una formació nova, la mateixa candidata feia cara de pomes agres ahir a la nit. Per ells, no passar del 15% és una derrota. El gran atractiu de Podemos és el factor d’oposició real i opció de canvi, amb un 15% pots influir, i molt, però no pots ser un canvi real. A més, també va ser un cop de realitat, guanyar a les enquestes no és el mateix que guanyar a les eleccions reals. Després de les europees, per primera vegada es posava a prova la fortalesa de la seva marca, de moment cares de decepcions, el canvi haurà d’esperar.

IU, la gran damnificada, en les darreres setmanes hi havien moviments en les enquestes que indicaven una millora dels seus resultats electorals, una entrada mega interessant sobre això aquí, però al final res. Durant la nit ho comentaven a casa amb els amics: pobrets. Anys i anys lluitant en solitari contra PP i PSOE, amb un sistema electoral en contra, i al final, Podemos els supera pel centre. Caldrà que reflexionin i molt, de moment, els únics que ho veuen clar són ICV, els quals ja viren notablement per fusionar-se amb ells.

Algunes reflexions generals en forma de càpsules

– L’enfonsament del bipartidisme me l’esperava completament diferent.

– La decepció de Podemos era molt notable, els llibres s’estavellen amb la realitat.

– Teresa Rodríguez va fer aquell tuit “El Psoe haurà d’escollir donar suport a un govern de Podemos o del PP”. Això explica les cares d’ahir, realment s’ho creien.

– IU en 1994: 19,31% i 20 diputats. Sumeu Podemos + IU i compareu.

– Málaga capital: 2012: PP + UPyD: 119.527 vots; 2015: PP + CS + UPyD: 115.541 i compareu

– Vaig detectar una estranya tranquil·litat a can PP, potser ja els hi va bé, aquestes resultats desestabilitzin i molt al PSOE (central) i han frenat a Podemos.

– Si apliquem els resultats a les eleccions generals, el repartiment queda molt curiós: PSOE 26, PP 21. Podemos 9, C’s 3, IU 1.

– Al final, Ciutadans ha servit per atacar al PP, i Podemos per atacar Izquierda Unida. El PSOE rep un baló d’oxigen.

Podemos i la qualitat de la democràcia

Aquesta setmana havia tingut un debat molt interessant sobre d’on provenen els vots de Podemos. Curiosament, el CEO indicava que a Catalunya eren vot ex socialista i del PP, i en molt menor mesura d’ICV, curiosament, a Andalusia tenia moltes ganes de veure d’on podia haver vingut aquest vot, amb una participació més alta, és curiós veure com indicava abans, que la suma de IU i Podemos donen resultats similars als que va treure anteriorment IU el 2012. No em sembla quelcom menor, es pot extreure, i si m’equivoco ja em perdonareu, que l’espai electoral de Podemos és similar al d’IU, per tant, enlloc de parlar d’un tsunami hauríem de parlar d’una onada, prou important per tocar i fer canvis en l’estructura de partits a Espanya, però no tant profunda (per ara) com per realment acabar amb el bipartidisme. Em resulta interessant perquè m’ensumo que hi haurà canvi d’estratègies a can Podemos, assistirem o bé a un canvi molt fort cap al centre (viva la guardia civil, el rey Felipe és muy campechano, etc etc) per intentar captar el vot potencial del PSOE (centre-esquerra), a la mateixa vegada que van perdent el que m’ensumo és la seva real base electoral, aquell espectre que fins ara ocupada IU.

Una reflexió final per acabar: vaig veure molts, però molts, tuits insultant a andalusos per votar el que van votar. Aquesta discussió la tinc a cada elecció, on quan no guanyen els teus sempre culpabilitzes als votants. La gent pot estar manipulada, pot existir un sistema clientelar, però Espanya és un país democràtic (no gaire, però ho és) on la gent té accès a mitjans de comunicació de tot color, i per tant, si vol, pot fer una elecció racional del seu vot. Criminalitzar als votants per escollir el que vulguin sempre m’ha semblat molt poc democràtic, i perillós.

Algú ha dit

  1. Jordi Borràs i Vivó 23 març 2015

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *