Problemes de les xarxes socials per als adolescents

L’objectiu de les xarxes socials i de la web 2.0. és millorar la interacció entre els internautes, i així, compartir informació i dinamitzar-la d’una forma més fàcil i ràpida. A més, també es fomenta el contacte entre les persones, i compartir la vida diària.

Fins aquí, les xarxes socials són una meravella. Intercanvi d’articles interessants, notícies que arriben més ràpid, salutacions a la cosina que no veus de fa 3 anys, organitzar un sopar amb els antics companys de la uni, etc etc.

Però i els adolescents? Doncs, curiosament el que estic veient entre els nens i nenes de entre 14 a 17 anys és justament un efecte invers: les xarxes socials els estan tornant tontos. Ja no parlaré del efecte messenger, si no que el facebook per exemple està tenint en ells uns efectes molt interessants.

Si abans s’adormien i quedaven atontats amb la televisió, ara ho fan amb el facebook. Es passen hores davant la pantalla “esperant”, sí sí, esperant a que passi alguna cosa, que algú posi quelcom graciós en un mur, que algú trenqui amb la seva parella, que pengi un vídeo, etc.

Esperant, esperant i esperant. S’han tornat menys actius, menys participatius, necessiten constantment un estímul per començar la interacció. He notat, com després, en la vida real els hi passa quelcom semblant. Esperpent a que tu els hi diguis de fer quelcom per fer-ho, tenen, instintivament, molta més vergonya.

Per suposat, tot el tema d’intercanvi de informació, articles o coses interessants res de res, a part de fotos i cotilleos poca cosa més.

Aquí tancaria l’article, però en seria d’un mediocre, així que amb el vostre permís continuo:

Fil a l’agulla! Que he fet per intentar modificar això

El meu camp d’experiments ha estat la UKSA, el meu club esportiu, on vaig dissenyar una petita estratègia per aconseguir augmentar la interacció dels nois amb mitjans i amb la web, sobretot a nivell de continguts, que és la part més complicada. Anem per passo:

  1. Correu electrònic: Tots en tenien, per msn o facebook. Però no l’utilitzen. Per tant, el primer ha estat fomentar que l’utilitzin per compartir informació. Per exemple, les convocatòries i horaris dels partits es fan sempre per correu, i sempre que volen quelcom han d’escriure un correu, així “queda escrit”.
  2. Una vegada tenen correu, i han agafat d’hàbit d’utilitzar-ho, el següent pas és que interactuïn. Així que, fomento que es donin d’alta en les RSS de la web del club, d’aquesta manera ells mateixos reben les actualitzacions i després miren la web. Mato dos ocells d’un mateix tret, perquè ells mateixos es veuen en les notícies de les webs (són els protagonistes!) a la vegada que continuen utilitzant més el correu!
  3. Web 2.0. Ara que han fet el pas de visitar la web, cal que comentin, així que fomentem que comentin les notícies de la web, estan en un àmbit que suposen protegit, així que comenten sovint, no són grans comentaris, però ja ho intenten fer i a sobre, en català. Però no em quedava del tot satisfet, així que:
  4. Interacció en massa! Que el club apareix en una entrada d’un blog, doncs res, correu a tots amb l’enllaç i tots i totes a comentar! Així aprenen a intercanviar informació, navegar per blogs i diaris, etc.

Reptes de futur

Ara el cinquè pas que vull fer és que participin en la creació de continguts. Arriba l’estiu, i la idea és que facin entrevistes entre ells, i anar publicant-les al web, així encara es retroalimentaran més.

El sisè és que es comencin a encarregar de la pròpia web i del twitter, per així augmentar la seva interacció, i que ells mateixos, es dediquin a buscar onsortim.

El setè és més simple, i és canviar de correu electrònic a un gmail seriós, amb nom i cognoms, que vagin preparant-se per quan hagin d’enviar un CV.

En conclusió

Les xarxes socials són una gran eina de comunicació, però cal una educació i un foment en elles considerable. Per tant, amb petites iniciatives com aquestes, penso que es pot combatre l’efecte “me quedo mirando a ver que pasa”.

El futur està aquí, i si aprenen a interactuar, quan siguin més grans començaran a fer-ho demanen coses pel seu barri, després per la seva ciutat, i després pel seu país. Buscaran informació, i seran, en definitiva, ciutadans i ciutadanes informades de profit!

No és el que tots volem? Que en penseu? Va no em sigueu adolescents i interactueu! XDDD

Encara no han dit

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *