Els polítics catalans en greu perill

manifestacio 10j

La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Algú ha dit

  1. gemma 13 juliol 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *