Porto dos dies que no estic per res la veritat, aquesta grip no em deixa en pau. Per no fer avui no he llegit ni els diaris i no sé com funciona el món. Malgrat això, ahir al llit em vaig quedar fins tard pensant, més que res perquè la tos no em deixava dormir, pensava sobre l’entrada que vaig fer un dies sobre ERC, pensava que si realment el que volien o pretenien era motivar una mica a la seva militància i simpatitzants de cara a les eleccions municipals ho havien aconseguit, però després dels primers moments pensava en que realment l’autodeterminació, tot i que molt bonica, no seria real ara mateix.
He utilitzat moltes vegades aquell exemple de que Catalunya és nacionalista perquè si sumes escons d’ERC i CIU tenen majoria. Però és un argument que quan parlem seriosament d’independència ja no m’agrada tant. Vull dir, sóc el primer que m’encantaria aixecar-me un dia i ser independent i ale, alegria continguda, però sent realista això encara costarà temps d’aconseguir.
Crec que tenim dos problemes greus ara mateix a Catalunya, un de lideratge clar en l’espectre polític, i un segon una forma de fer política basat de forma més descarada que habitualment de cara a les eleccions i sobretot a mantenir càrrecs en Govern.
Com engegaria el camí cap a d’independència? Bueno, segurament qualsevol que ho intenti la cagarà, però modestament el meu full de ruta seria: ingènuament assumir que l’únic partit que realment pretén la independència i no un regionalisme diferenciat o un federalisme és ERC. Doncs bé, no es forma Govern amb Montilla, que governi qui governi ERC quedi d’oposició, que engegui un programa realment nacionalista des de l’oposició, fent el que va portar-lo als millors resultats de la seva història. Centrar-se en el partit, en els ajuntaments i sobretot en l’esperit nacional i cultural.
A partir d’aquí, una vegada que aconsegueixi esdevenir opció de Govern gràcies a la dicotomia del PSC i CIU, llavors demostrar realment que és una opció viable la independència, que són capaços de governar. Passat uns anys, com a mínim 4, llavors convocar un referèndum.
M’agraden les idees sobiranistes, però cal ser una mica responsable, ara mateix no estem en una situació per la independència. Podríem intentar-ho, però amb els líders i els interessos dels partits actuals no crec que ens sortíssim.
Sense anar més lluny, el que estic dient no és cap invent, de fet és una copia, en gran part, del que està fent el partit nacionalista escocès, amb eleccions en uns mesos, i on es postula com a possible formació de Govern en solitari, ells mateixos han proposat un referèndum per l’any 2010, si allà que ho tenen molt més clar no volen encara caure de peus a la galleda, aquí crec que tampoc ho hauríem de fer.
Ara bé, tot el que sigui recordar que les idees nacionalistes i sobiranistes encara existeixen em sembla bé. També em sembla bé posar en el seu joc als partits. CIU ha demostrat una vegada més que estan pel nacionalisme però en espanya, PSC que viu en el món de yuppi amb el seu federalisme multicultural, i ERC que vulgui o no la seva consciència nacional els hi passa factura de tant en tant.
En fi, avui m’he passat tres pueblos escrivint!!
P.S.: M’he adonat que no sé escriu independència a l’ordinador, sempre em menjo lletres o hi poso més… XDD
