Sembla que després de l’etapa ja superada de defensar a pit i espasa la independència del Sahara, sense saber on està físicament, ara la “moda” està en el Tibet. Sorprèn molt que de cop i volta el Tibet sigui el gran tema pendent de la humanitat, com si fos ahir al vespre quan Xina el va enviar, ocupar i va començar el seu genocidi cultural i religiós.
Fa gràcia perquè no va ser ahir que ja discutíem sobre les subtileses diplomàtiques xineses, o ens vam quedar amb un pam de nas quan li van donar les Olimpíades a Xina. Però ara ja és massa tard per lamentar-se.
Tot i això m’encanta que la gent s’estigui adonant que l’esport té una carrega de valors i drets humans entrelligats, i que els governs es plantin és una bona notícia, així com la repercussió i la defensa dels drets humans universals. Mai serà suficient, però ja és un pas.
Però cal vigilar molt, està perfecte que els governs es plantin i no vagin a la cerimònia inaugural, o que fins i tot es participi com a federacions i no com a països. Però en cap moment, en cap moment, els esportistes han de patir qüestions polítiques.
La cagada ha estat del COI, en cap moment dels esportistes. Per tant ells que porten 4 anys preparant-se per aquesta fita, que realment és la gran festa de l’esport per excedència, ells que vagin, gaudeixin i facin el que han de fer i pel que estan preparats.
Els polítics mentrestant que facin el que toca: queixar-se, bramar, cridar i plantar-se en contra de les agressions i la manca de respecte dels drets humans.
i nosaltres? Hauríem de consumir per TV un subproducte patrocinat per una organització corrupte com el COI en un país terrorífic com la Xina.
…Cuando se le concedieron los juegos a China. Se sabía -perfectamente- que desde hace más de 50 años, en Tibet, se está cometiendo un genocidio físico y cultural…
Primero “les damos” los juegos, por interés…Y luego, “nos encargamos” de decirles que ígual- se los vamos a boicotear;acordándonos de que -en Occidente- somos los garantes de la democracia y de los derechos, en el mundo…
En Ocidente, cuando el interés aprieta. Tenemos ,también, nuestro “punto” de inmoralidad…Véase el momento que vivimos, si nó…