Definitivament, anem pel camó que el Tribunal Constitucional deixi de tenir credibilitat per la gran majoria de ciutadans catalans, de fet, fins i tot alguns polítics catalans no identificats amb els corrents independentistes opten per replantejar les relacions entre Espanya i Catalunya.
És quelcom molt simple, després de mesos i mesos, anys, de deliberacions, no són capaços d’emetre un dictamen sobre, al cap i a la fi, una llei que ja està funcionant.
Aquest tribunal, és de fet un dels òrgans més importants de tot l’Estat Espanyol, i és altament perillós, que la ciutadania no li tingui credibilitat ni l’atorgui la legitimitat que cal.
A continuació alguns elements pels que penso que està en aquest camí d’erosió:
Els seus membres són escollits per mèrits ideològics
Fins i tot a estats units passa, no penso que sigui un problema en sí, però el dilema existeix en el moment en que en un Estat, hi ha tensions constants entre diferents nacionalitats, i la majoritària, és qui ostenta ara mateix el domini ideològic dels membres.
El fet que les majories depenguin de quin partit els ha ficat en el seient no hauria de ser un problema real, si aconseguissin arribar a algun acord, però com és impossible, acaba sent un descrèdit.
Són incapaços de dictaminar
Ho són, en part perquè no poden, intenten dir a uns ciutadans que han votat àmpliament a favor en referèndum, que el que han votat no és constitucional, i que després de 4 anys d’estar en vigor, s’ha de tornar enrere.
De fet, la paradoxa està, en que quan s’entra en el ball de recusacions i majories, ens trobem davant d’un joc que és massa vil per ser entès per la ciutadania, perquè respon a interessos particulars, partidistes i de posicions ideològiques.
La seva decisió serà absurda
Així de simple. En el moment en que diguin que l’Estatut no és constitucional, que farem? Caldrà tornar, després de 4 anys de desplegament i de funcionament, a refer tot el que s’ha fet? És tant hilarant, que simplement és absurd.
Frustacions
El Constitucional, l’únic que està aconseguint és augmentar el nivell de frustració del poble català, tant amb l’Estat com amb els seus polítics. Són ja quasi 6 anys parlant de l’Estatut, i els problemes continuen sobre la taula, i de fet, la crisi ha fet que tot vagi a pitjor. Per tant, el procès estatutari només ha creat la frustració suficient per aconseguir que:
Facin el que facin, tindran l’estrany honor de trencar Espanya
Sona fort, però jo ho veig molt clar. Decideixin el que decideixin, el botó vermell per la independència ja està premut, de fet, penso que ho van prémer ells mateixos el dia que van començar a discutir el sexe dels àngels, i ara, ningú vol alçar el dit, perquè són conscients que l’Estatut català és l’últim oxigen que li queda a l’estat de les autonomies.
En tot el que dius tens raó, però fins i tot es pot ampliar cada punt per deslegitimar encara més el TC:
-Per ser membre del TC no cal haver estat jutge (al Tribunal Suprem tampoc fa falta, però només acaba de trencar la dinàmica Obama amb l’última nominació). És a dir, un tribunal no format exclusivament per jutges (un d’ells és advocat i altres, com la presidenta, són catedratics, que no és el mateix escriure articles que dictar sentència) ha de decidir, sense poder recórrer, després de, com a mínim, 4 anys.
-A l’hora de decidir poden entrar en contradicció en si mateixos: ells han estat elegits indirectament per la ciutadania, aquesta mateixa ciutadania va votar indirectament a favor al Congrés, al Senat i després en referèndum (no compto el Parlament per què tots sabem que es va retallar). Tres vegades ratificat “pel poble”, “d’on emana la sobirania nacional”! i d’on sorgeix indirectament el propi TC!
-Les absurditats: primer, si examinen article per article: fixem-nos en un bastant simple però que es poden, si volen, encallar, l’article 8.1 (“Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”): permetran que es puguin anomenar “Símbols nacionals”? Si no és així, que passarà amb la bandera, la festa i la diada? Però, i si sí ho accepten? llavors, si són símblos nacionals és que Catalunya és una nació, no? Poden trigar molt i molt… i segona absurditat: si dicten sentència al gener, després de les eleccions de la tardor, i la sentència és contrària: això vol dir que les eleccions de 2006 no serveixen, que és com si quatre anys no hagin existit i que cal, no només tornar a celebrar eleccions, sinó que també continuar amb l’estatut de 1979?
-Paradoxalment, només trencarien Espanya si la sentència és negativa: ja hem vist que en 4 anys de desplegament de l’Estatut tot el que deia la caverna de la ruptura d’Espanya era fals, perquè continuem on estàvem. Si el TC diu que és constitucional és molt possible que ens quedem com estem…
Molt gran la teva aportació Diego!
Felicitats!!!
Gràcies! Però no tot el mèrit és meu: també li dec al TC: 4 anys és molt de temps per pensar!
[...] han estat els culpables, es sumen d’altres factors, com la frustació o la falta de credibilitat, però la realitat és aquesta, que per les reaccions de la gent, una vegada aixecat el dit del [...]