Amb el vostre permís he de fer un petit parèntesis obligat. Avui no parlaré de política ni de societat, tampoc faré algun discurset demagògic sobre algun tema candent. Simplement us parlaré d’alguns sentiments.
Ahir diumenge la UKSA va iniciar la temporada jugant un petit torneig. L’esperat era perdre, i de molt, davant els dos equips als quals en enfrontaven, de fet, l’objectiu era ni més i menys de perdre amb dignitat.
L’equip aquest any és totalment nou, després d’una crisis molt fort, que tots coneixeu, que va portar a una escissió en massa del Club per part d’uns mercenaris, bàsicament la desaparició era el destí més probable. No obstant això, amb la determinació de la meva xicota Elisa i amb el recolzament de la família, vam tirar endavant de nou, començant de zero.
Dic tot això perquè els meus nois i noies, mis muchachos, van fotre un impressionant 5-0 als del Valldemia, dic impressionant perquè alguns d’ells portaven menys d’un mes jugant a korfbal, i els del Valldemia més de 4 o fins i tot 8 anys de joc a les esquenes. La sorpresa ja era al·lucinant, però va anar més enllà, molt més enllà, quan a la final del torneig, vam perdre 4-3, dic que va se runa sorpresa tot i perdre perquè ho vam fer contra l’aspirant al títol d’aquest any, i només d’1 punt.
Ahir diumenge simplement va ser un dels dies més feliços de la meva vida esportiva i personal. És curiós, però és així, mai havia estat tant orgullós, mai havia passat tants nervis amb un partit, ara cap aquí ara cap allà, i el calor i el bon rotllo de tots i totes van transvasar-me encara més les bones vibracions que ja sentia. A la nit, tots els membres de l’equip amb nicks fulminants, amb crits i ànims: genial.
Jo de mentres, amb el cor simplement ple de joia i alegria, me sentia orgullós, plètoric, aquí està la UKSA de nou, no només existim sinó que a més guanyem, cosa que abans no fèiem ni de conya. Canvi d’objectius d’aquesta temporada? No, ni molt menys, hem iniciat la temporada amb humilitat, amb molta humilitat, i així continuarem!
Amunt UKSA!!!
Força Valldemia i Badalona, que encara i jugar amb xicots infantils vau estar a l’alçada!
A per cert, ara que hi penso veient el comentari del noi/noia del Valldemia. Era molt admirable veure com juvenils i fins i tot infantils estaven per la pista jugant. També el bon rotllo entre els 4 equips, l’absència total de qualsevol problema i el públic de la grada. Vamos, el que deia al post, amb humiltat i bones formes es poden treure moltes bones coses.