OXI, i ja van 3…

greece-protest1

Aquest dies Grècia torna a estar a tots els diaris i televisions. El primer que em sorprèn és la lectura en clau interna que es fa del que està passant a Grècia. De fet, per mi, històricament aquest ha estat un dels problemes de la construcció de la Unió Europea, que els països extrapolen els temes “europeus” al seu moment polític actual i els seus propis temes. Si mireu en l’etiqueta de Grècia del blog, trobareu articles que daten del 2008 (ha plogut eh!) sobre Grècia. Suposo que justament per l’interès que sempre m’ha despertat Grècia estic força indignat per la lectura en clau catalana-espanyola que s’està fent de tot plegat i que en la majoria dels casos no respon, al meu parer, a la realitat.

Algunes reflexions importants a tenir en compte.

Abans us aviso que m’ha quedat força “economicista” tot plegat.

  1. Grècia és el país que més ha patit la crisi financera europea, i ho ha patit de forma econòmica, social i psicològica. Del país amb menys suïcidis al que més en té. Per simplificar, un gràfic amb el seu PIB, que no ho explica tot, però explica molt:
    pib grecia
  2. Els principals responsables, directes i clars de la situació en la que estan els grecs no són ni la troika, ni el FMI, ni el BCE, són els propis grecs. De fet, en un article de fa molts anys ho explicava de forma una mica simplista però efectiva: Grècia abans d’entrar al euro era un país econòmicament feble, que sense les eines que et donen tenir moneda propia no podria subsistir sense ajustos molt importants, a més, era un país amb greus problemes de corrupció, de manca de recaptació d’impostos, i una cultura general entre la població de picaresca. Qualsevol que als anys 90-00′ van estar a Grècia ho pot certificar.
  3. l’Eurogrup i qualsevol persona amb uns mínims coneixements de macroeconomia sabia, i de fet era vox populi, que els polítics grecs van falsificar els comptes per entrar dins de l’euro. Responsables els polítics que ho van fer, i l’Eurogrup que va acceptar sabent que no eren veritables els números. Els dos tenien molt d’interès.
  4. Si us fixeu en el gràfic del PIB, compareu l’evolució del PIB grec amb el creixement que va tenir amb l’entrada a l’euro. Efectivament, els grecs amb l’entrada a l’euro van viure l’època de més creixement econòmic de la seva història, completament desproporcionat, a un ritme trepidant, i curiosament, molt per sobre de la realitat.
  5. Al igual que en altres països europeus, quan hi havia tot aquest creixement ningú va dir res, ningú va fer les reformes necessàries dins de l’estat grec per convertir en competitiva la seva economia i acabar amb els problemes fiscals i de recaptació d’impostos, de corrupció, etc. Era per tothom esperable que acabaria petant, i ho va fer.
  6. Si us fixeu de nou en el gràfic que no ho explica tot però explica moltes coses, en verd està Portugal, que també ha tingut els seus problemes i ajustos, però que potser exemplifica el creixement real que hauria d’haver tingut Grècia, i per tant, com la perdua de PIB i de reajustament que està fent la seva economia va encaminada a tornar als punts on realment haurien d’estar. De fet, al 2014 Grècia va tenir un creixement del 0.7% (això no és creixement, però vol dir que l’economia s’ajustava).
  7. Grècia necessita diners de fora per sobreviure, no hi ha més, és així de simple i de cruel, sense diners de fora no pot pagar pensions o funcionaris. Això fa anys. Que part del deute és amb bancs és cert, però és que els bancs solen ser els encarregats de donar préstecs, i de fet, a Grècia, una mica diferent a Espanya, els bancs es van dedicar a comprar com bojos deute grec, per això la situació és diferent, però aquesta compra va ser dirigida pels governs grecs, tampoc cal oblidar-ho. Per tant, quan es parla de que aquest deute és il·legítim, cal recordar que gran part d’aquest deute si que va anar de forma real al ciutadà grec, ja que l’Estat el gastava justament per pagar pensions i funcionaris (per fer-ho fàcil).
  8. Entren en joc troika, BCE i FMI. Aquests a canvi dels diners que necessita Grècia proposen unes reformes que són molt més cruels a nivell social del que serien acceptables. Jo diria que fins i tot gaudeixen amb elles. De fet, aprofiten Grècia com a camp de proves (com en el seu dia va ser Xile) de les seves teories d’austeritat, les receptes neoliberals que ens havien dut a la crisi del deute a nivell europeu, evidentment fracassen i enfonsen encara més el país. Però fracassen en part també perquè per més ajustos que fes Grècia, la diferència entre l’economia real i el que es feia no quadrava.
  9. Així s’arriba al darrers govern de dretes de Grècia, el qual aconsegueixen renegociar gran part del deute, i amb unes mesures ja molt menys extremes que durant anys anteriors, aconsegueix netejar en part l’economia, i després d’una dècada perduda, les primeres taxes de creixement del país. Ara, aquestes reformes són cada vegada més petites sobre paper, però més cruels i importants en la realitat. Exemple per entendre-ho: si jo tinc 100 i em treus 1 és dolorós, però menys que si només tinc 10 i em treus 1. Tant la troika com els demés actors, ja porten anys amb peticions força acceptables, el problema és que les anteriors no ho eren, i han deixat al país fracturat i al límit.
  10. Els gràfics i l’economia estan molt bé, però la vida de les persones és el que importa, i justament per això guanya Tsipras les eleccions, promet acabar amb les retallades però dins de l’euro. En el fons els grecs saben que sense el euro la seva economia encara s’ensorraria més encara, si no ho està ja, encara més i d’una forma més cruel.
  11. El principal problema de Tsipras i el seu partit durant els darrers mesos és que no tenien experiència en el govern, i està molt bé prometre coses, però després cal complir-les, i el que han vist al arribar és una economia desfeta, que li calen ajustos estructurals importants que encara afectaran més a uns ciutadans que estan en la pobresa.
  12. Les negociacions del govern grec amb l’eurogrup han estat per dir-ho de forma elegant a nivell d’aficionats. Arribant a pre-acords per després dir que no, proposant coses ara, i canviant després. A les darreres rondes l’eurogrup estava disposat a arribar a unes condicions que haguessin estat un èxit polític fa dos anys, però el preu per Tsipras és massa alt políticament. Aquí el salt endavant. Un exemple: els negociadors grecs que estaven a Brussel·les es van enterar per la TV de la convocatòria de referèndum. Poca broma.
  13. El que ha passat aquests dies era previsible. En els darrers mesos Grècia no ha actuat de forma responsable, ha volgut mantenir un pols amb els seus socis, que en el fons són els que han de garantir el pagament de pensions i funcionaris, i els ha portat moltes vegades a situacions extremes a nivell polític, i en el fons, tu no pots intentar negociar si no poses sobre la taula un clima de diàleg acceptable. Jo no dic en cap moment que s’hauria d’acceptar el que es digués i punt, només que cal saber negociar, i aquest govern grec no en sap, i les quotes de demagògia que ha utilitzat durant tot el procés potser funcionen per alguns, però la realitat és tossuda. Compte aquí, el problema de Grècia és que Tsipras porta al país al abisme, però com heu vist amunt, els anteriors dos governs (dretes i socialista) també el van portar, aquest detall és important.
  14. Tant tossuda que s’ha arribat al corralito. Amb la distància ens pot semblar que tampoc és per tant, però les imatges de cues als caixers i de jubilats que no saben si cobraran la seva pensió penso que és prou evident del caos en que un país ja martiritzat pot arribar.
  15. Es parla de jugada mestre de Tsipras per pressionar i plantar-se davant els neolibaralisme. Dubto que sigui això, penso que a Tsipras li ha pesat més el factor intern, que no pensa acceptar retallades, ja que va prometre no fer-les, i per tant, com sap que negar-se als ajustos és portar el país a la fallida i sortida del euro, amb unes conseqüències brutals per als grecs dels carrers, prefereix que la decisió la prengui el poble. Aquí he de fer un comentari, Zapatero en el seu moment va sortir del govern justament perquè no volia dur a terme reformes i ajustos que sabien que anaven en contra de la població, un detall que sempre l’he tingut en compte malgrat la seva nefasta gestió de la crisis a l’estat espanyol.
  16. M’encanta votar, m’encanta la democràcia, però un referèndum en el qual et pots jugar perdre el 40% del valor de tot el que tinguis i el futur econòmic de dues generacions no es pot convocar en una setmana. Fa mesos que les negociacions no avançaven, es podria haver plantejat llavors. Justament aquí és on veig que Tsipras ha intentat una jugada política més que d’higiene democràtica.

Us recomano dos articles

Força neutrals i realment interessants:

http://www.macropolis.gr/?i=portal.en.the-agora.2660&itemId=2660

http://marxismocritico.com/2015/03/20/the-syriza-strategy-has-come-to-an-end/

Alguns conclusions interessants

base_image

Si encara heu arribat fins aquí, algunes reflexions interessants:

  1. Els que han patit, pateixen i patiran serán els grecs dels carrer, i el seu nou govern (i tercer de color diferent) és manifestament irresponsable per gestionar la situació, de fet està superat i molts comunicats semblen fets en plena desesperació. Tenen un problema, ja que alternatives queden poques. Per certificar això, només cal veure que en les enquestes comencen a pujar el partit comunista. Només ells i els neonazis són les alternatives als tres blocs ideològics que han governat i sembla que no són capaços de sortir-se’n. Drama.
  2. En aquesta història i arribats a aquest punt no hi ha bons i dolents, gent que fa coses bé i malament, els dos “bàndols” han fet coses horribles, és una història que dura ja quasi una dècada, i per tant no es poden fer reflexions simplistes. Cadascú juga les seves cartes. Tsipras no és responsable dels polítics que van falsejar els comptes, i no se’l pot responsabilitzar, però els socis de l’euro grup en la seva majoria tampoc són els que van gaudir retallant i retallant a Grècia i molts d’ells fan malabarismes per a que internament en els seus països s’accepti continuar ajudant a Grècia.
  3. Grècia no és tant important com perquè la UE s’hagi d’empassar qualsevol cosa, de fet, la UE i el BCE han fet els deures (curiosament), i han creat els mecanismes per a que una eventual sortida del euro de Grècia no afecti a la resta de països, quelcom que fa un any era impensable. Prova: el corralito grec no afecta a ningú més que a Grècia.
  4. Justament per això, Grècia està sola, i de fet, cada vegada més personalitats (periodistes, ministres, presidents) europees parlen d’abandonar a Grècia i que deixen d’utilitzar la UE com escut pels seus problemes. No deixa de ser una postura més que demagògica, falsa i insolidària, per no dir tremenda, però és el que aconsegueixes si no has creat un bon clima de negociació i utilitzes polítiques frontistes i demagògiques com ha utilitat al meu parer Tsipras en les negociacions.
  5. Surti el NO o el SI Grècia està en un carrer sense sortida. Ara mateix aguanta gràcies al BCE, sí al BCE, que garanteix la ELA i per tant que els bancs grecs tinguin diners. En el moment en que Grècia no pagui el seu deute, el BCE no podrà continuar donant aquesta línia, i esdevindrà el caos. Per això Tsipras pot presionar, però no tant com sembla.
  6. Sortir de l’euro significaria un caos econòmic i una sotragada de dimensions descomunals (sí, més que el gràfic del principi), i de fet, només cal veure com evolucionen les enquestes a favor del Sí del referèndum per veure que els propis grecs són conscients d’això i estan veient que encara poden anar a pitjor, molt pitjor.
  7. Grècia és només un dels exemples, potser el més cruel de tots, d’on ens han portat les polítiques neoliberals, d’austeritat i la manca de regulació del sector financer. Aquest punt per mi és el més important, i en ell hi ha personatges responsables tant dins de Grècia com de fora.

En fi, un complet i absolut drama

Algú ha dit

  1. Joan 20 setembre 2015

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *