Com a bon ciutadà que paga els seus impostos, ahir vaig anar a la Feria de Abril per comprovar in situ per segona vegada en la meva vida com es gasten els meus estimats impostos.
La Feria de Abril és un conglomerat d’atraccions, casetes i paradetes. És d’origen andalús i en bàsicament tracta de ballar, beure i menjar coses típiques d’aquelles terres del sud. Donat la gran quantitat d’andalusos, o d’origen andalús, que hi viuen a Catalunya (entre ells part de la meva família) aquesta Feria que va començar de forma molt modesta es va anar ampliant fins l’actualitat. La primera cosa que remena els intestins als incrèduls que van per allà és que estigui a sobre de l’antic camp de la bota. Mai pararé de queixar-me del tractament que si li ha fet a un lloc on la meva avia encara recorda com afusellaven als republicans durant la guerra civil.
Dit això les atraccions les típiques i de sempre, només destacar una paradeta que tractava de disparar a unes cordes amb aquelles escopetes de broma, i si aconseguies trencar el fil et regalaven una motorbike, a part d’això les típiques.
Les casetes és la part més entretinguda, hi ha d’una bona gama de partits i sindicats: PSUC, Ciutadans, PSC, CiU, PP…. etc. Destacar que en tota la fira, almenys durant el temps en que varem estar per allí, la caseta més animada i plena de gent, però amb gran diferència, era la del PSUC, justament com en la darrera vegada que hi vaig anar. Destacar que les més buides eren amb grandíssima diferència Ciutadans i Partit Popular.
En general no puc dir que m’ho passes extremadament bé, vull dir, ni l’ambient ni la música ni tan sols les atraccions em cridaven prou l’atenció, i només la companyia dels amics i amigues van salvar la nit. Però voldria fer referència a que curiosament tot el meu grup cridàvem i molt l’atenció entre la gent que hi havia per allà. Potser serien les hores, o potser el dia, però curiosament podies distingir dos grans (immensos) grups de gent, un d’ètnia gitana i l’altre llatins. De fet, les dues casetes no polítiques que estaven més plenes eren les de l’associació Gitana de La Mina i una caseta de Mundo Latino (o nom similar ara no recordo). Per tant, nosaltres, que no sent ni pijos ni killos, vamos una cosa entremig normal i inefable, cridàvem i molt l’atenció.
Políticament doncs, puc extreure una conclusió, i és que aquesta festa amb el temps s’està convertint i enfocant cap a uns col•lectius molt concrets de la nostra societat. No puc dir que no m’agradaria ni em deixi d’agradar. De fet podríem afirmar que es una bona forma d’integració, però si sóc del tot sincer, no crec que la Feria de Abril sigui una formula molt desitjable d’integració en la cultura i societat catalana, perquè només amb una volta ràpida t’adones que allò no és precisament ni cultura ni representativitat de la societat catalana.
Uns impostos ben gastats?
dios.. olia tan mal aquello… no pienso volver nunca más… y el ambiente…=S