Ja que he descobert que darrerament sou bastants els que me llegiu, m’he decidit a fer una entrada més personal, per allò de donar caliu a la cosa. Tot i que no tinc massa temps per discernir sobre el sentit de la vida, l’amor o l’odi, si que m’agradaria deixar sobre la taula un tema en que porte uns dies donant voltes.
Hui a la dutxa extreia les meues primers pròpies conclusions, i eren d’allò més enigmàtiques. El tema és simple: la victòria i la derrota. O en termes menys generals, les coses que algú fa bé i les que fa malament.
M’he adonat atònit que en els darrers anys sempre que he tingut un èxit a la vida no ho he manifestat, en canvi, quan he tingut una derrota o he fet quelcom malament si que ho he fet. Serà potser que sóc estúpid o simplement modest?
Sempre m’havien dit que era una persona molt modesta, però no m’ho havia acabat d’empassar, com sabeu sóc una persona amb un ego que t’hi cagues, bastant elitista quan vull, i clar, aquestes definicions poc concorden amb una personalitat més aviat modesta.
Però ves, reflexionant sobre el tema potser si que tenen raó, ja que quan tinc una victòria no me vanagloriejo ni molt menys, a l’inrevés, me la guarde per a mi i els meus, en canvi, quan tinc una derrota la fai pública, per intentar aprendre d’ella.
Definitivament estic foll perdut…
