Quan a la nit començava ja aparèixer la notícia pels diaris electrònics no m’ho acabava de creure, però desprès, al veure-ho als telenotícies l’únic que he pogut treure de la meva boca és un, com feia la cançó, “que bonito es Badalona”.
Sí, sóc de Llefià i passo cada dia per Artigues i Sant Roc, i sí, allò és el super de la droga comarcal, però arribar fins aquest punt ja em sembla increïble. Vull dir, a hores d’ara tothom conèixer la història i la famoseta carta, que plena de faltes ortogràfiques i gramaticals d’un tal Marcos, instava a comprar “costo del gueno” en la seva casa, això sí, sent del tot discrets. Podeu llegir la carteta sencera aquí.
A mi el que m’agrada són les burletes a classe, i de nou l’imatge tan “peculiar” que donem els badalonins al món, per sort, jo estic a l’exili…
home, mira el costat positiu… l’eficàcia policial per haver enxampat al delinqüent
me hbiera encantado ver la cara de los mossos al ver que era cierto XD