Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.
La manifestació a més, va ser completament transversal, grans, petits, mitjans, gent de totes les edats, i veient la roba de la gent, també de totes les classes socials. Va ser la primera vegada que vaig veure gent parlant castellà mentre cridava independència a pulmó net, per tant, es tractava d’una manifestació i d’un moviment completament transversal i que agrupa a molts tipus de persones, d’orígens i condicions molt diverses.
Destaca, la emprenyamenta general front els polítics que de forma general es va veure entre els manifestants. Començant per ficar-se davant de la pancarta i la senyera mostrant que aquella manifestació era de la ciutadania, no dels polítics, i acabant, per la de crits i comentaris que es va fer en contra dels polítics.
Això reforça la meva idea de que quelcom diferent s'està coent a Catalunya, i que els polítics no han sabut fins ara capitalitzar aquest malestar i aquest clam general a favor de la independència.
No ens enganyem, la manifestació d’ahir no va a favor de l’Estatut ni en contra del TC, va ser pura i simplement una manifestació reclamant la independència i reclamant que els polítics recullin el testimoni de les aspiracions de la ciutadania, que té molt clar que s’ha de fet a partir de dilluns.
La pregunta ara és simple: tindran els partits polítics la valentia de portar endavant el manament de la ciutadania? O simplement es barallaran entre ells per esgarrapar vots de cara a les eleccions de la tardor?
Segueix-me!
Anuncis Google
Aquí és parla de
El més llegit
- Adéu al Pompeu! - 1.319 lectures
- La Ruta del Quinto de Sant Adrià de Besòs - 1.226 lectures
- Llistat de noms catalans - 793 lectures
- L’enterrament de la Constitució Europea - 637 lectures
- 11 de Setembre – Diada Nacional de Catalunya - 537 lectures
- 10 llocs de Catalunya amb encant que no pots deixar de visitar - 530 lectures
- Militants de la tradició! Sortiu al carrer! - 467 lectures
- Tinc por - 450 lectures
- Festa Major de Sant Adrià de Besòs! - 444 lectures
- Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial - 435 lectures
Categories
- Badalona (26)
- Coses del Blog (12)
- Economia (15)
- Crisis (5)
- El misteri de la vida (38)
- Eleccions (64)
- Congreso 2008 (14)
- Municipals 2007 (15)
- Municipals 2011 (2)
- Parlament 2006 (11)
- Parlament 2010 (10)
- Història (49)
- Procés de Pau (17)
- Internet (10)
- Món judícial (10)
- Moment Vélez (64)
- Not Only Europe (25)
- Only Europe (34)
- Para chulo chulo mi pirulo (15)
- Partits (21)
- Política (131)
- Desafección (13)
- Generalitat (3)
- Ideologia (5)
- Independència (15)
- Polítics (23)
- Jordi Pujol (1)
- Montilla (1)
- Sant Adrià de Besòs (16)
- Sexe i violència (56)
- Sport (28)
- Korfbal (15)
- Sucietat (72)
- Educació (1)
- Família (3)
- Tradicions (8)
Arxiu
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006



juliol 12th, 2010 - 09:46
Ja saps la resposta myfriend, sembla mentida que ho preguntis… Velez for president!
juliol 13th, 2010 - 01:05
També donàvem per fet que un mulato mai no arribaria a president dels USA, o que Espanya mai no guanyaria un mundial, o que un Papa visités Cuba…
No perdem mai l’esperança!