La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.
La manifestació a més, va ser completament transversal, grans, petits, mitjans, gent de totes les edats, i veient la roba de la gent, també de totes les classes socials. Va ser la primera vegada que vaig veure gent parlant castellà mentre cridava independència a pulmó net, per tant, es tractava d’una manifestació i d’un moviment completament transversal i que agrupa a molts tipus de persones, d’orígens i condicions molt diverses.
Destaca, la emprenyamenta general front els polítics que de forma general es va veure entre els manifestants. Començant per ficar-se davant de la pancarta i la senyera mostrant que aquella manifestació era de la ciutadania, no dels polítics, i acabant, per la de crits i comentaris que es va fer en contra dels polítics.
Això reforça la meva idea de que quelcom diferent s’està coent a Catalunya, i que els polítics no han sabut fins ara capitalitzar aquest malestar i aquest clam general a favor de la independència.
No ens enganyem, la manifestació d’ahir no va a favor de l’Estatut ni en contra del TC, va ser pura i simplement una manifestació reclamant la independència i reclamant que els polítics recullin el testimoni de les aspiracions de la ciutadania, que té molt clar que s’ha de fet a partir de dilluns.
La pregunta ara és simple: tindran els partits polítics la valentia de portar endavant el manament de la ciutadania? O simplement es barallaran entre ells per esgarrapar vots de cara a les eleccions de la tardor?
[...] acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a [...]
Ja saps la resposta myfriend, sembla mentida que ho preguntis… Velez for president!
[...] i que durant la setmana, els mateixos polítics havien admès que la disputa sobre el lema de la manifestació del 10j els feia fer el ridícul, no van deixar el tema fins al moment final, en que els propis [...]
També donàvem per fet que un mulato mai no arribaria a president dels USA, o que Espanya mai no guanyaria un mundial, o que un Papa visités Cuba…
No perdem mai l’esperança!
[...] cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via [...]
[...] el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d'allunyar l'efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per [...]