Les meves muntanyes predilectes

Quan portes unes quantes muntanyes a sobre, comences a discernir sobre elles, i comences a tenir escollides. En el meu cas, aquestes preferències també existeixen, i tot i que tinc muntanyes amb molt bons records de les seves ascensions, avui m’agradaria parlar-vos d’unes quantes de més properes.

Començaré amb la mítica Matagalls, va ser la primera muntanya “seriosa” que vaig fer, i l’experiència va ser molt gratificant, he iniciat a molta gent a la muntanya amb aquesta muntanya, i concretament sempre agrada, no té massa dificultat i és molt atractiva.

En la mateixa línia, una que també agrada molt és el Montcau, curiosament, una vegada feta, després quan tires cap a la Mola ja no agrada tant. El Montcau té aquella cosa de predusco que sol agradar tant.

Una que destaca per sobre de les demés per les vistes és Sant Salvador de les Espases, tant petita i amb una visió tan xula de Montserrat, que fa que et quedis allà força estona embovat amb el massís. En la mateixa línia, sempre m’ha agradat el Puigsacalm, també per la seva visió de tota la plana de Vic i el Montseny de fons. Altament recomanable.

En els Pirineus, la darrera que vaig fer va ser el Balandrau, que té unes vistes increïbles sobre tota la olla de Núria, i val molt molt la pena.

Per últim, destaco el Castell de Burriac, un cim molt raro, perquè és molt simple, però la seva visió de la costa i el mar em va cridar molt l’atenció.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *