Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia

Aprofitant aquests dies la intervenció a Líbia, i les desenes de teories de la conspiració que sorgeixen per les ments intrèpides que tinc pel facebook, o que simplement he pogut llegir als diaris, he pensat en fer una entrada amb una mica d’humor, però a la mateixa vegada interessant. Més aviat podria ser un petit experiment.

I si apliquem les 10 estratègies de la manipulació de la societat a través dels mitjans de comunicació de Noam Chomsky a la intervenció de Líbia? El resultat serien 10 causes realment manipuladores per a la guerra, i per tant, donarien en major o menor grau certesa a tots aquells que les defensen.

Anem a fer aquest petit experiment a fi de  conèixer quines causes ens sonen “familiars” i quines no:

1. L’estratègia de la distracció. La intervenció militar a Líbia s’ha dut a terme per desviar l’atenció del públic dels països occidentals dels grans i profunds problemes que tenen, com ara l’atur, la crisis econòmica en general, el desastre en seguretat de les energies nuclears, i fins i tot (per als de dretes) la crisis de valors de la societat actual. A més, França ha estat líder en tot plegat per la proximitat de les eleccions en aquell país, i la caiguda de popularitat de Sarkozy, en Alemanya, la no intervenció es veu també en clau electoral per part de Merkel.

2. Crear problemes i després oferir solucions. Els països occidentals han deixat avançar als exercits de Gaddafy fins al punt de que la no intervenció significava l’aniquilació de l’oposició rebel per complet. Els països occidentals han hagut d’intervenir donant solució a aquesta situació extrema de la que ells, per suposat, no tenen cap mena de culpa.

3. La estratègia de la gradualitat. Certament, la OTAN i Estats Units no volen només crear una zona d’exclusió, el que volen és dominar un nou país petrolier, i concretament, situar a algú de la seva corda en el capdamunt, que garanteixi sucosos contractes a les empreses occidentals. Primer una petita intervenció, després la invasió, i posteriorment el protectorat occidental similar a Afganistan, però aquí ben fet. Tot plegat s0’enmarca en la estratègia d’anar conquerint país per país el món àrab, i així dominar el món.

4. Estratègia de diferir. De nou, la situació dels rebels era totalment inacceptable, els drets humans no s’estaven acomplint, i les matances sanguinàries eren el pa de cada dia. Els rebels estaven a punt de sucumbir, i calia la intervenció internacional. És una operació “dolorosa i necessària” perquè de cap manera el món civilitzat pot estar davant d’aquesta barbàrie sense fer res. Potser no és la millor manera de fer les coses, però és la única possible arribats a aquest punt.

5. Dirigir-se al públic com criatures de poca edat. Gaddafy malo, rebeldes buenos. Debemos ayudar a los rebeldes, aplastamos a los malos.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió. El món occidental havia d’intervenir, les imatges de nens i manifestants morts, d’un dictador que està bombardejant a la seva pròpia població, un nou Neró contemporani. Les cues de refugiats que expliquen històries terribles de brutalitat per part de l’Estat. Hem de fer alguna cosa ja!

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. No importa qui siguin els rebels, ni tampoc el seu història i les seves pràctiques, ni tampoc el que estiguin fent en el seu territori. Tampoc val per res conèixer la realitat política del país, quin país? a sí Líbia. Per suposat ningú coneix els contractes petroliers i comercials de Líbia amb el món, ni els pactes i repactes fets durant totes aquestes dècades ne que Gaddafy era un “amic”, perquè ho era i ara no?

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat. Està de moda atacar països àrabs, són tan pobres i tant subdesenvolupats, necessiten la nostra ajuda. Per cert, Líbia està al costat d’Iraq oi?

9. Reforçar la autoculpabilitat. Els europeus no vam demanar ajuda contra Hitler? No se’ns reclama a la comunitat internacional intervencions en casos de genocidis? No s’acusa de falta de lideratge a Europa en termes militars? No es parla de la defensa dels drets humans contínuament i de com les potencies no els defensen? Sense acció no es pot fer res!

10. Conèixer als individus millor del que ells es coneixen. La gran part de la població s’empassa qualsevol cosa. Com les armes de destrucció massiva, la Patriot Act, la lluita contra el terrorisme, la maldat de Ben Laden, la guerra d’Iraq, Afganistan, etc etc etc. De fet, se’ls hi refot tot plegat mentre tinguin un plat de sopa boba, programes de cotilleo i una nova edició de Gran Hermano.

I ara que em acabat… quines són per vosaltres les causes i estratègies que us semblen que més s’ajusten a la intervenció militar? Podem aplicar l’esquema de Chomsky? Se m’anat la castanya?

Els altres han dit

  1. José Ramos ( Padre Sonia ) 26 març 2011
  2. LaNdErX 29 març 2011

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *