L’enciclopèdia Larousse i els meus pares

Estem de reformes a casa, bàsicament hem decidit que donat que la Gemma es queda a dormir quasi tots els caps de setmana. Llençar l’antic matalàs (i també el meu llit) i comprar-ne un de matrimoni. Això està molt bé, o no tant, ja que l’espai és el que és. Però bueno, toca reformar les dues habitacions, o més ben dit, reorganitzar, per a que càpiga el llit de matrimoni i l’exercit de llibres que abarroten les dues habitacions.

Però no és d’això del que vull parlar, és de quelcom diferent. Fent neteja, vaig decidir que moltes coses s’haurien de llençar i d’altres guardar. Per exemple, he emmagatzemat els apunts de la universitat en capses. No tenia sentit continuar amb tots els papers a les prestatgeries com si demà anés a revisar els apunts d’Economia d’Espanya. Però en el moment en que he començat a reformular les enciclopèdies m’he topat amb una emocional negativa de mons pares. Per molt que els hi he intentat explicat, i en el fons ho entenen, que les enciclopèdies en paper actualment tenen poc sentit a no ser que siguin  anuaris o temàtiques, ells es neguen en rotund a llençar-les. És un símbol dels seus temps.

De petit, una de les coses que feia que la teva família tingués estatus, era justament tenir en propietat una mega enciclopèdia, de fet, si era Salvat o Larousse, ja era el súmmum de la classe. Era, en el fons per ells, una demostració de progrés i d’ascens social. En el fons era molt semblant als temps de la revolució francesa. Aquella idea de tenir tot el saber a casa, i per tant, l’accés a la cultura que els seus pares no havien tingut, ni ells mateixos quan eren petits, amb aquells llibres bestials que ocupaven una posició ben vistosa en el menjador, demostraven que els seus fills si tindrien accés a la cultura, i per tant progrés i encara més ascens social.

És curiós doncs, que en el 2011, ara no tinguin cap sentit. L’accés a la cultura sembla que ha perdut tota la seva importància. “en internet encuentras todo”, i és cert, però no sé a quin preu social i personal. He decidit quedar-me amb les enciclopèdies, tot i que no serveix per res a nivell pràctic, penso que són el símbol d’una altra època, una època en que una generació, van creure que havien aconseguit ser classes mitges, i que els seus fills i filles serien persones importants.

Havien lluitat durant generacions (fins i tot amb una guerra per mig) per assolir aquest estatus, penso que la meva actitud és de respecte cap aquells somnis que avui dia veuen completament trencats, al comprovar que, amb tot, el màxim que aspirem és a comprar un llit de matrimoni perquè el seu fill ara per ara, ni pot pensar en marxar de casa i construir el seu propi futur. No t’ho diuen, però els temps actuals, les situacions, els hi recorden a les històries dels seus pares, quan els fills vivien també a casa, perquè no podien marxar a fer la seva per si mateixos.

Ara tenim internet i l’accés global a la cultura, però socialment estem tornant als temps dels nostres avis.

Algú ha dit

  1. LaNdErX 8 març 2011

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *