La treva d’ETA en suspens

Avui m’ha despertat un missatge de mòbil, és certament sorprenent com en aquesta època som capaços d’aconseguir les millors i les pitjors coses. El missatge en si era curt i directe “atemptat a Madrid d’ETA, adéu al procés de pau”.

En efecte, un atemptat d’ETA en la terminal T4 de l’aeroport de Barajas amb 24 ferits i dos desapareguts ha posat al límit de l’imaginable aquest procés de pau iniciat fa 9 mesos. Veient i llegint les notícies d’aquests dies em sorprèn en certa forma la manera en que s’ha tractat el tema. Sembla que la gent s’oblida de l’objectivitat i prefereix fer el discurset fàcil.

La primera reflexió és que amb l’atemptat s’evidencia una cosa que ja era mig evident: la lluita interna a ETA, fer un atemptat sense declarar el trencament de la treva és símptoma inequívoc de que alguna cosa no rutlla dins de l’organització, està clar que hi ha una lluita de poder entre els que volen la pau i els que no, i justament aquest grupet que ha fet l¡atemptat s¡ha passat per on tots sabem les directrius generals que els hi havia ordenat.

La segona reflexió és menys acurada, si fins ara la “pilota” del procés de pau estava en la Moncloa, ara passa a Batasuna, perquè? Doncs en el fons Zapatero ara pot estar més tranquil, no és ell qui ha de fer gestos a partir d’ara, el dia que ETA va declarar la treva va passar la pilota a Moncloa, m’explicaré: nosotros hacemos la tregua, ahora vosotros demostrarnos que quéreis la paz. Però amb l’atemptat, ara el Govern no ha de realitzar moviments poc populars com apropar presos o legalizar partits, ara la pilota passa a Batasuna, seria un “ahora condenar el atentado y dar signos que no lo queréis enviar todo a la mierda”.

Aquesta és la situació en que es queda el procés de pau, ja ho deia Zapatero, el procés séria llarg i aspre, i això no deixa de ser una reacció més dels clans més radicals d’ETA. Ara, que ningú pensi que el problema el té només Batasuna, el Govern ara afrontarà a poc temps d’unes eleccions i a un any de les generals que la seva estratègia sembla estar equivocada, i si el PP fins ara havia estat radical i totalment deslleial en la seva forma de confrontació no vull ni imaginar-me fins on arribaran ara.

Tot plegat es complica…que escollirà ZP, ser home d’Estat o guanyar les eleccions?

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *