Penso que la selecció espanyola de futbol és de les millors coses que podem trobar avui dia. Dic això perquè no hi ha res millor que comprovar com d’un dia per un altre aquest equip de futbol passa de ser un complet desastre, que no estimula a la afició i que no deixa de ser dirigida per una vella glòria que havia d’haver dimitit, a el millor equip de la història de la selecció i amb grans possibilitats de guanyar l’Eurocopa.
Penso que aquesta operació de canvi de samarreta que els mitjans de comunicació han aconseguit en poc més de dos dies és digne d’anàlisi política profunda. Com pot ser que els mateixos que fa dos dies criticaven obertament, avui estiguin parlant de gols històrics?
Penso que la roja no deixa de ser una clara demostració, una foto si se’m permet el símil, del tarannà espanyol i més concretament del seu propi nacionalisme. Si hi penseu una estona us adonareu ràpidament de les similituds.
Estranya la forma de pensar del país veí…
La “Roja” és un instrument nacionalista claríssim. Fixa’t en l’escut que duen a sobre del pit: l’escut nacional! Totes les altres seleccions duen el de les respectives federacions esportives (fins i tot la tan suposadament polititzada sel. catalana), però sembla com si la sel. espanyola fos un òrgan governamental i no una representació d’una entitat privada que és el que realment és!
A part, sí que és curiós el tractament que en fan de totes aquestes qüestions: Quan els del futbol o els del bàsquet juguen, Espanya, el país, s’està jugant el seu orgull. Quan ho fa la de voleibol o la de beisbol, no. La de futbol és la “Furia” o la “Roja” (o totes dues alhora) i la de bàsquet és la “Ñ”; les dels altres esports què són? (Xej, totes les seleccions franceses són “les bleus” i totes les italianes “gli azzurri”). Si la sele catalana de futbol vol jugar un amistós contra la dels EUA sembla que espanya s’hagi de trencar; si la sele de korfbal o les d’altres esports més petits cometeixen en campionats mundials no passa res. Estan bojos aquests romans. Bojos de nacionalisme (tant o més nosaltres).
Gran reflexió Mauro! Donarà per una entrada????