La nova Plaça de la Vila

Si quelcom havia aixecat expectació entre els conciutadans de Sant Adrià els darrers mesos era justament com quedaria la nova Plaça de la Vila. Per bé o malament tothom hi parla i valora aquest nou espai públic, aquí el meu petit granet de sorra.

Penso que ningú posa en dubte la seva renovació, ja que els problemes en el pàrquing soterrani que hi ha just a sota eren constants, i realment podien ser un problema de seguretat important. Malgrat això, penso que tampoc ningú posava en dubta l’ordenació de l’antiga Plaça.

Personalment m’encantava, hi havia molt d’espai per asseure, arbres i gespa que feien que es veies verd i n’hi hagués ombra a l’estiu, així mateix, hi havia espai per a que els nens juguessin i la font així com el monument amb la sardana feien d’escut natural per a que algun nen despistat no caigués a la carretera.

La nova Plaça no m’agrada, sóc un dels que aplaudeix al Ajuntament pel seu bon parer en tot el relacionat amb els espai públics, perquè el bon gust i sobretot el verd i la funcionalitat regnen d’una forma poc habitual en l’entorn municipal. Si Sant Adrià està aconseguint marcar diferència amb els municipis dels voltants és justament per aquest bon criteri, de primer espais verds i funcionals i després el formigó, com si passa malauradament a Badalona per exemple, on han aconseguit batre records de metres quadrats sense un trist arbre ni herència de gespa.

No m’agrada la nova Plaça perquè és horripilant. Tot ciment, sense més, perdó, dos tristos trossets minúsculs de gespa, que queden com aïllats. Tampoc hi ha lloc suficient per seure, i si la gent ho volgués fer en els bancs que hi ha ara mateix, passaria el que aquest mateix matí estava succeint a la Plaça: els bancs desèrtics perquè el sol era inaguantable, només ocupat un al que li donava l’ombra.

Tampoc perdono que la font tant que hi havia ara sigui una cosa bastant diàfana, com són uns sortidors, l’antiga font no seria potser un exemple de la millor arquitectura, però era quelcom històric de la nostra ciutat. El monument amb la sardana era el que més m’agrada de la Plaça perquè li donava un toc molt tradicional i amable, no sé que ha estat d’ella.

En conclusió, penso que la reforma era necessària, a més, que era una de les promeses de les eleccions, però que l’estil funcional que s’ha escollit és un gran error, un espai tant emblemàtic com la Plaça de la Vila s’ha convertit en quelcom fred, i esperem als efectes que el hivern té sobre el formigó. No sé, potser caldrà deixar passar unes quantes dècades per a que em torni agradar, però el record de l’antiga estarà planant sempre pel meu cap, i suposo que sobre més gent.

Els altres han dit

  1. Clausewitz 18 setembre 2007
  2. Mauro 23 setembre 2007
  3. Diego 28 setembre 2007

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *