La diversitat cultural avui dia

La diversitat cultural és potser un dels fenòmens més comentats i sobre els més escrits en els darrers anys. De fet, la diversitat cultural entesa com el conjunt de persones diferents que formen una comunitat o societat, de fet, com a ciutadania.

La diversitat cultural l’entenc com quelcom positiu. En un temps en que els ordinadors, internet i la tecnologia ens uneixen a tots cada vegada a més velocitat és complicat aconseguir una societat cohesionada culturalment, que sigui única, que comparteixin completament les seves creences i que aquestes siguin úniques i estàtiques.

No vull dir que la ciutadania no hagi de compartir tot un seguit de creences culturals homeneges, ja que dir això significaria que cadascú campa per la seva banda, però si és cert, que cert nivell de diversitat és justament la que provoca que un conjunt de ciutadans puguin enriquir-se amb valors i creences diferents, a fi de poder conviure junts.

Per exemple, està demostrar que els nens i nenes a l’escola que tenen contacte amb altres nens i nenes forasteres, després entenen millor el propi valor de la seva cultura, però sense la necessitat d’anteposar-la ni imposar-la a ningú. Es tracta de demostrar que cadascú té la seva identitat, però que aquesta no és millor ni pitjor que la dels altres, sinó simplement diferent, i per tant, el conjunt de les diferencies ens comporta una riquesa.

D’igual forma, aquests nenes i nenes, de cop i volta, al no sentir-se agredits per d’altres cultures, no tenen una necessitat d’exercir una violència per afiançar-se i demostrar la seva pròpia identitat, així, les relacions es tornen més amables, i menys violentes, ningú intenta imposar, sinó més aviat entendre, comprendre i sobretot demostrar de forma sana que la cuina de cada casa és la millor del món. En el fons, els drets humans o els drets dels nens no deixen de ser uns mínims als que mundialment, més o menys, hem pogut posar-nos d’acord.

No és això en definitiva el que volem a les aules? De totes formes, tampoc estic parlant d’un xec en blanc a tota meva de cultura, és cert que els forasters han d’integrar-se, i que per molt que quelcom sigui respectable culturalment en una zona de la terra, no ha de perquè ser-ho també a l’altre punta. Cal acceptar que si vas a un altre país, aquests tindrà una serie de lleis, normes i tradicions que cal respectar, ja que en el fons, es tracta d’un convidat.

El que realment pot ser beneficiós, és veure com aquestes persones s’integren en aquesta ciutadania, impregnen el millor de la seva, i de tot plegat surt una evolució de la societat encara millor.

Foto: Gettyimages

Algú ha dit

  1. LaNdErX 20 octubre 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *