La democracia se rompe en el Cabanyal

El 11 abril 2010, en Desafección, Política, per Velecito

El Cabanyal és un barri històric de la ciutat de València en el qual, un pla urbanístic, vol modificar-ho. De fet, el vol llençar a terra per construir de nou. Ja se sap, un tema d’urbanisme salvatge. El fet, és que el barri estava considerat com un bé d’interès cultural, o sigui, una zona realment digna de ser conservada. Aquest estatus, que el protegia contra la corrupció, va ser retirat, justament per poder construir en ell.

La resistència ha estat digne. Però els darrers dies s’han viscut moments terribles, quan policies amb molt mala llet han fotut veritables hòsties als veïns. No tinc masses paraules. Aquí més informació.

Veure com pegaven a fer mal, a veïns i veïnes de 50 o 60 anys m’ha fet pena, ràbia i indignació. Són dies molt tristos per a la democràcia, i molt més per a Espanya. Sembla que cada dia anem a pitjor.

Les imatges ho diuen tot, i al meu cap una sola idea: no vull ser part d’un Estat així. Un punt més de desafecció.

Entrades Similars

Això va de:
 

1 Response » to “La democracia se rompe en el Cabanyal”

  1. LanderX escrigué:

    Aixo ho conec, despres de 20 anys vivint a València.

    No vull entrar mol “al trapo” pero també hem de mirar l’altra cara de la moneda, ningú em negara que aixo ho porten preparant de fa molts anys, marginalitzant el barri amb falta de recursos, una vegada l’han tingut “buit”,ja que no s’hi podia ni viure, han dir ARA, AL SUELO!

    Amb el meu barri (El pouet – Campanar) ha passat el mateix, pero tampoc va haver moltes queixes, barraques historiques al terra, una de les millors terres pel cultiu tapades amb asfalt per fer grans avingudes… i primer van deixar que el barri es plenes de drogadictes, per fer marchar als pocs que quedaven, i ara pareix manhattan 2, no dic que aixo no sigi progrés, no es el que es fa, es el com es fa.

    I ho se perque ho patit en carns propies.

    Es molt guay, anar a comprar la llet a la vaqueria, les verdures al pagés… jugar entre els camps de xufes, fer guerra de carxofes, pero també es molt comode, tenir el metro al costat, els gimnas, el bar, el bus, aparcament, el cole…

    Jo encara no se per on decantar-me… si per la tradicio o per el progrés, esta clar que junts no son compatibles.

Leave a Reply