La campanya de la por no funciona

Reunió en una habitació d’un Ministerio de Madrid. M’imagino la sala obscura plena de fum de cigars, i uns homes de gris, amb bigoti i ulleres negres, amb el cabell engominat i suant. Els crits i discussió és forta: la “estratègia de la por” no funciona. “Es culpa de TV3” diria un, “es culpa de la inmersión lingüística” diu un altre.

Fet i fet, la caricatura no és del tot inexacte. Pel que ens arriba de Madrid, sembla que no acaben d’entendre com la seva particular campanya de la por no funciona a Catalunya. Ahir La Vanguardia ens presentava una enquesta electoral que lluny de evidenciar un descens del sobiranisme, més aviat reflexava un enfortiment, fins i tot els partidaris del sí pujaven, tot i que la dada, poc “rellevant” suposo, estava més que camuflada entre un munt d’altres preguntes.

És evident que més enllà del que puguem arribar a pensar, la ciutadania i el procés hem arribat a un nivell de maduresa política i democràtica, que ens fa plantejar-nos si aquells missatges que ens volen ficar al cervell són verídics o no. El problema de la campanya de por per part de Madrid rau en que és completament exagerada, i ho és a tal nivell, que desacredita a tots els seus propagadors, i fins i tot, a tots els actors que hi participen. Un procés d’independència com el nostre té riscos, això és evident, però amenaçar de forma continuada, i cada vegada amb un to de veu més alt, es demostra com una estratègia que no funciona amb els catalans.

No és que els catalans siguem uns ciutadans especials i mega intel·ligents, simplement, el nostre entorn polític i mediàtica està més polaritzat i és molt més ric en número i inclinació ideològica. En certa forma tenen raó, el fet que no només tinguem una cadena de notícies pública com TVE (on no es parla de la vaga de les Illes, o es tracta una manifestació multitudinària com a setena notícia), ha fet que contra la por, el conjunt del múscul del país proposi arguments i solucions.

Fins i tot, aquesta campanya de la por ha tingut un efecte inesperat: pel que les enquestes i el run run indiquen, la societat catalana està disposada a molt més del que sembla per aconseguir la seva llibertat, ni tan sols l’amenaça de quedar fora d’Europa fa inclinar la balança (i això que en el fons no sabem si passarà o no), tant ho han repetit, i d’una manera tan tosca, que al final els catalans han optat per pensar i reflexionar si realment en volem formar part, i per tant, els nostres amics de la reunió de Madrid han creat euroescepticisme enlloc de por. Poca broma.

Arribats a aquest punt, ni les amenaces militars, ni la de dissolució de la pròpia autonomia ja funcionen, sembla que el “català cagat” amb el que sempre ha jugat Madrid i les elits unionistes a casa nostra, com a mínim, s’ha pres unes vacances.

Algú ha dit

  1. Gemma 7 octubre 2013

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *