Jo i la Tusa

Ahir vaig baixar a quarts d’onze a casa de l’Elisa per sopar amb ella. Cansat com estava de tot un dia de cues funestes amb el cotxe per la C58 vaig optar per la tusa, que és com popularment s’anomenen als autobusos públics en aquesta gran ciutat nostra.

Feia molt de temps que no agafava la tusa, potser perquè m’estic acomodant amb el cotxe. Tan se val, la qüestió és que he esperat a la parada on durant els meus anys d’institut esperava cada matí per anar a estudiar. Malauradament estava despistat com sempre, i el meu cap estava capficat en uns documents que portava a la bossa, dic malauradament perquè he pujat sense gaire esma, he saludat afablement al conductor amb un “bona nit, que tal?” i he marxat cap a un dels seients de més enrere.

Allà he continuat capficat amb la meva particular lectura, fins que m’he adonat que al bus només anàvem 5 persones. A l’esquerra, tot davant a dos seients, una noia jove que parlava alegrement amb el mòbil sobre ves a saber que. A la dreta tres homes, dos d’ells entre 20 i 25 anys i un tercer d’uns 40 parlaven també alegrement sobre alguna cosa que no entenia.

Quan he anat a baixar, el tuser no s’ha adonat que estava en la porta de darrera, i han estat els homes els que educadament han assenyalat l’error al conductor, que diligentment m’ha oberta la porta. He agraït el detall i he marxat capficat de nou amb els meus papers.

Tot aquest relat, que demostra per una banda la infrautilització del transport públic (ja en parlarem un altre dia) està especialment redactat, per demostrar l’esperit cívic, la bona educació i les bones formes d’alguns ciutadans. De fet, demostra la normalitat de la convivència de tots plegats, perquè tampoc cal fer un monument als homes.

Aquest relat però, hi manquen dos detallets, un és que la noia era d’origen xinés, i els homes d’origen pakistanès. Com podeu veure, no totes les experiències amb la immigració han de ser dolentes, i que la tranquil•litat i la normalitat que hem demostrat els sis personatges d’aquesta petita història demostren que poc a poc la integració i una cultura cívica per sobre dels orígens es possible i desitjable.

Algú ha dit

  1. Griselda 3 maig 2007

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *