Cada dia m’agafa de camí amb el cotxe la cruïlla de carrers de Badalona de carretera de Santa Coloma amb Sant Salvador. Sí, una entrada al blog que comença amb una qüestió tan local després de parlar sobre Romania i l’UE fa mala espina, però la política local també és important, i en aquest cas us agradarà la història, és d’aquelles que el Nando anomenaria “moment Vélez”.
Doncs bé, fa ja com un parell de mesos que el semàfor sempre està en taronja, això vol dir que els ciutadans passen per allà tant si tenen el semàfor en vermell com en taronja, mentre que tu amb el cotxe vens i tot d’una sempre tens el semàfor així, això fa que la majoria de conductors suïn del semàfor, total, porta així mesos, i la situació és converteix en divertida, per dir-li d’alguna manera.
A Badalona tenim el vici de “pa chulo chulo mi piriulo”, això vol dir, que després d’entrar en un carrer petit on hi ha una benzinera, haver driblat de forma miraculosa als tres tios que han passat el semàfor vermell, haver superat el bus que SEMPRE està en aquella parada allà al mig i no deixa passar, haver esperat el semàfor en vermell de més enllà i penses que has superat aquella zona mega densa i zas, el semàfor en taronja que et mira insolent, i clar, els que van caminant fan l’efecte pirulo, i ells passen tant si està en vermell com en verd, total “ya pararán”.
Resultat, m’estic obsessionant amb el semàfor dels collons, cada dia hi passo un parell de cops, avui per exemple tres, i en dues d’elles quasi m’emporto un tio per endavant, més concretament un killo repel•lent que ha saludat a ma mare tot i que tenia ell el semàfor en vermell i una senyora “lamar de puesta” que ha fet el mateix. Per més inri, va i fico el tema en un fòrum de Badalona que està molt bé, i el dia 1, sí l’1 arreglen el semàfor, però l’alegria em dura poc, a dia 4 torna a no funcionar, i aquell taronja petulant em torna a mirar fixament mentre jo espero en el semàfor vermell justament anterior…
jajajjaa el semàfor et persegueix!
Els problemes de trànsit a Badalona s’haurien d’institucionalitzar: si deixessin d’existir, ja no seria la meva Badalona. La “meva” cruïlla és Ponent- Av. marquès de Montroig (abans sense semàfor): baixes per Ponent (en cotxe)i has d’estar atent al carril bici; als qui venen per per la dreta, i que,és clar, els havies de cedir el pas; als que volen seguir recte per Ponent i els que volen anar cap a a la autopista perque, oh quina casualitat, és aquí que Marqués de Montroig és un carrer de doble sentit. Per solucionar aquest aglomeració de sentits ( i d’accidents produïts) van trobar una gran solució: varen posar ¡¡ 8 senyals de “ceda el paso”!! (a més de la triple que hi havia pintada a la calçada). al final han posat semàfors: ara el problema és pels vianants ja que el semàfor està verd, però també pels cotxes (és igual de quin carrer a quin carrer vols creuar, creuar en verd no és segur.)
PD Qué bonito es Badalona…