Inauguració Poliesportiu Ricard

El primer dia de les festes majors de Sant Adrià de Besòs, entre d’altres coses interessants es va inaugurar de forma oficial el nou, o millor dit remodelat, pavelló Ricard.

Sense cap mena de dubtes és un dels espais més clàssics i estimats de Sant Adrià. La zona del carrer Ricard, del que pren el nom del Pavelló, portava uns anys poc dinamitzada, amb les reformes que l’Ajuntament ha fet en la zona s’ha donat molta vida a la zona. Aquestes reformes han estat la construcció d’un nou espai esportiu a l’edifici Polydor, una pista de bàsquet per ser més concrets i l’altre la reforma del Ricard, que fa uns anys va patir problemes al seu sostre.

Anem al tema: La inauguració va iniciar-se amb una petita cua de ciutadans amb ganes de veure (i beure) el nou Pavelló. Entrant tots a tropell vaig poder observar durant 5 segons la nova piscina coberta, sense aigua tot s’ha de dir. No vaig poder estar més estona perquè uns actors contractats per l’Ajuntament no paraven de cridar-me i soltar tonteries en veu alta, no em va agradar gens això, potser estaven bé per donar un toc de color, però que et tractin com un nen de 5 anys estúpid no m’agrada.

Una vegada en la pista poliesportiva (que és un dir, perquè només està adaptada pel bàsquet) descobries que encara faltaven dos o tres detallets per acabar el Pavelló, com ara parets mal pintades o alguns cables llençats al terra. Malgrat això el meu interès es va centrar en veure com una seixantena d’avis i avies practicaven el que semblaven uns exercicis gimnàstics al mig de la pista. Un altre toc de color a la cerimònia. La gent simplement buscava la sortida d’una forma desesperada, he d’admetre que la visió de l’espectacle no era del tot atraient. Més endavant varem esperar en les grades a que algun polític fes algun parlament, però no va ser així. Varem marxar i justament a les escales si que ens varem trobar a l’alcalde, per cert molt content, jo també ho estaria si estrenés pavelló. Volia felicitar-ho, però les “forces vives de la ciutat” lluitaven entre si per llepar més fort el seu cul. A la sortida vaig veure a la tècnica i al regidor d’esports.

El Pavelló en sí no m’acaba de fer el pes. Vull dir m’encanta la seva situació, la instal•lació en sí també, però no m’agrada el disseny que en els darreres anys en tots els pavellons de Catalunya s’està imposant, a saber: grades incomodes i petites, pista i grades separades per una petita tanca, pista petita i compacte. Entenc que això abarateix els costos i fa possible construir pavellons en menys espai. De totes formes per mi el Marina-Besòs continua sent un dels paradigmes (amb algunes reformes puntuals) de pavelló.

Més endavant us explicaré la inauguració de la Plaça de la Vila i la Ruta del Quinto!

Encara no han dit

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *