I si fóssim una nació?

Independència de Catalunya
És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.

El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.

El següent pas va ser el federalisme, Maragall, i ara Montilla, defensen una  Espanya plural i federal, on una hipotètica nació catalana tindria cabuda, una Espanya que respectés les singularitats catalanes, i que aquesta fos part i motor de l’Estat.Tot plegat sona molt bé, però Espanya ha demostrat que no pensa acceptar això.

Per altre banda, tenim CiU, que ara, sembla el paladí del concert econòmic, per tant, el tope que els catalans volem, és poder administrar els nostres propis recursos. Amb el concert econòmic, el problema de Catalunya estaria solucionat.

Però, i si en el fons, som una nació? Vull dir, si realment l’Espanya federal no ens sedueix i no és possible, i l’estat de les autonomies tampoc és suficient, i tampoc ens sedueix el concert econòmic, voldrà dir que el independentisme no és quelcom sorgit per art de màgia?

Potser, és que simplement, hem arribat a un moment en la història, en que l’Estat espanyol com a projecte ja no és suficient. Que necessitem altres horitzons, i aquests horitzons són justament un Estat propi, i per tant, la independència.

En el fons, al final serem una nació i tot…

Els altres han dit

  1. Cristian 30 juny 2010
  2. Velecito 30 juny 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *