Famílies trencades

Ministro Interior Fernandez Diaz

Fa uns dies el ministro del interior espanyol, Fernández Díaz, parlava del trencament a les famílies que suposava el procés, i per culpava directament a Mas de crear divisions en la societat catalana. Recomano molt veure el vídeo de les pròpies declaracions, ja que la forma en que les va fer, la manera, el to i les pròpies interrupcions mentals que rebia quan les deia realment demostren fins a quin punt aquelles declaracions no estaven rumiades, que li van sortir així. Altrament, el que si penso que està molt rumiat, és la forma pública en que s’estableix el procés des de Madrid. Discutir el contingut de les declaracions és simplement delirant, com si la política o el futbol mai haguessin donat salsa i maldecaps als sopars de Nadal de qualsevol família catalana.

L’estratègia que es veu de fa mesos és a tres bandes, per una negar l’evidència de que està passant res, però com això no funciona, s’està caminant cap a un relat nou, que és bàsicament fer creure que a Catalunya hi ha un estat de violència i de trencament evident, de caos i descontrol polític sense precedents. D’aquesta manera, l’Estat pot justificar accions polítiques sense sentit i acaparar el paper de salvador, de garant de la autoritat, la llei i l’ordre. De fet, és una forma d’actuar que no és nova a Espanya, de fet, penso que aquest argument s’ha utilitzat pels darrers 10 o 15 cops d’estat-pronunciamiento de la història moderna espanyola.

Poca broma amb aquesta estratègia, perquè no només serveix per justificar a nivell intern a Espanya, també serveix com a justificació a nivell europeu i internacional: posar ordre en la pròpia casa. El discurs de Fernandez Díaz, per tant, l’englobo dins d’aquesta estrategia, d’aquest relat, que per cert, té molts punts febles i penso que serà molt complicat de gestionar, ja que comporta portar a un nivell destrés polític i social als catalans, que mobilitzarà encara més a tota la ciutadania (dona igual el color). Fa temps que no els importa gaire que pot acabar passant a nivell social a Catalunya.

Com últim apunt, porto mesos dient que el “rival” és molt més dèbil del que sembla, però veient el nivell argumentari i de discurs, analitzant el “relat” que es vol construir per contrarestar el procés a Catalunya, te n’adones que potser l’Estat espanyol és encara molt més dèbil del que sembla. Són aquests petits detalls que conformen la, potser errònia, idea de que al final el procés acabarà en èxit d’una forma molt més tranqil·la i ràpida del que pot arribar a semblar.

Estem molt a prop, massa, ja comença la tremolor de cames d’aquell que veu que està a les portes d’un moment històric.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *