Llegia l’altre dia a la Vanguardia la comparació entre l’estatut andalús i el català. A Andalusia aquesta estatut havia creat il•lusions i les pròpies institucions estaven realment contents amb els resultats, al contrari, l’Estatut només havia creat frustracions.
La idea ja em donava material per escriure una entrada, però les pagines següents donaven encara més marru a la cosa. Les rodalies no funcionen, és un total desastre, parlava l’altre dia amb un home que deia que mai pagava el tren, perquè com arribava tard tres dies cada setmana, sempre tenia tiquet gratuït i de fet mai pagava tren: patètic.
Les històries de rodalies són simplement surrealistes, i m’ajuden en certa part a explicar les frustracions que estic segur tots els catalans tenim amb aquest Estatut. La raó? No crec que notem cap mena de diferència pràctica abans i després, crec que la percepció del ciutadà és que tenim un Govern de broma, no pel descontrol, que és més un fantasma de l’oposició que quelcom real, però el que si que passa és que no sentim tant a prop com en temps del Pujol el Govern català. Si ho penseu fredament, tot el que era Barcelona, Catalunya, és ara una ombra total y absoluta.
Penseu, les infraestructures donen pena, tenim unes rondes antigues i fetes pols, unes autopistes en el millors dels casos acceptables, i amb els peatges més cars d’Europa, el nostre sistema ferroviari és simplement un mite, per no parlar de les vies de comunicació suprautilitzades i els continus problemes. Però no només els problemes són en mobilitat, sinó que podríem anar camp per camp veient com és un total despropòsit.
La culpa? Tot i que seria fàcil dir que tot és culpa del Govern, jo crec que és un problema molt més estructural. No hi ha diners, i els pocs que hi ha no és gestionen de la forma més correcte. Per tant, les nostres frustracions i principals problemes venen justament d’una reforma estatutària que ens ha donat un sistema de finançament com el que caldria i seria digne per un país com el nostre, de fet, no crec ni que tinguem el suficient per continuar endavant i mantenir al dia totes les nostres infraestructures i serveis, i si algú no s’ho creu que agafi el tren avui al matí.
Les nostres frustracions com a poble són el resultat d’un espoli continu que no ens permet el desenvolupament, aquesta situació que és perpetua, va generant un dèficit en tot, que ara justament comencem a pagar, i que per desgràcia anirà encara a més.
saps que penso? que l’estatut només era una broma per a tenir als políics ocupats.
una llàstima tot plegat. ells discutint-se sobre que posem al preambul i de mentre la gent perdent el seu temps i els nervis i el pais perdent productivitat, axí anem
Salutacions!
[...] El Constitucional, l'únic que està aconseguint és augmentar el nivell de frustració del poble català, tant amb l'Estat com amb els seus polítics. Són ja quasi 6 anys parlant de l'Estatut, i els [...]
[...] el PP, ni tant sols el Constitucional, han estat els culpables, es sumen d’altres factors, com la frustació o la falta de credibilitat, però la realitat és aquesta, que per les reaccions de la gent, una [...]