Sabia que alguna de grossa estarien preparant. Ho sabia del cert. Som molts els que d’intentar entrar a militar en ERC em passat a no voler ni votar-los. Per això, i perquè el corrent de Carretero està guanyant més adeptes dels que a primera vista podria semblar, havien de llençar una bomba.
Ja ho deia el meu profe de Comunicació, quan vagis perdent llença una bomba. ERC ha ofert el suport parlamentari suficient per governar a CIU sí aquesta es compromet a realitzar un referèndum d’autodeterminació.
Quan ho he llegit he exclamat un “collons per fi una maleïda alegria política” Com us deia té més pinta de globus sonda i d’estratègia electoral que del cert, però és que redéu, ja n’estava fart. Portem mesos amb un maleït estatut sense desenvolupar, un estatut a mitges, jo vaig votar NO i tornaria a votar NO, a més, retallades per lleis orgàniques a madrid, per un tribunal constitucional que ni funciona com hauria ni ho farà. Portem mesos sense ser Catalunya, som una región más, una región particular más. Fins i tot Navarra té més defensa nacional que nosaltres.
Sí aquesta iniciativa es porta endavant, que no ho dubtin, no tardaré ni 5 minuts en fer-me el carnet de militant i treballar per ells en el que faci falta… hauran tornat a aconseguir el que van fer en el 2003… il•lusionar-me i fer-me vibrar amb la política!
-Però va anar al concert de Llach, que per haver nascut a Iznájar, ja és molt, eh…
-Sí, però no es sabia les lletres…
-Buenu… vaig a posar la tele… mira, el festival de Can Zam…
En aquell moment, Justo Molinero (l’únic home capaç d’anunciar los jamoens de Enrique Tomas, amb el propi Enrique Tomás, en un escenari davant de 500.000 persones) apareix amb el president Montilla:
-Vamo’ todo’: ¡Presiden’, Presiden’!
-Almenys no balla batuka com Maragall…
-Ja no hi ha excusa… ¡Vendrell, vine que, demà sortiràs a primera plana!
Per estudiar ciències polítiques no tens gaire visió de futur; ni constància pel que sembla. Fer posicionar-se a Convergència és una bona estratègia i també dóna un toc als “socis”. La meta està clara però els camins no sempre són rectilinis. La Catalunya independent no pot nodrir-se de nois que volen “acció”. Cal rauxa, però també cal seny. Què faries tu?
Per cert, això de “ad astra nollis”, d´on has tret el “nollis”?.
Bones cinta! Merci pels comentaris! Allò del nollis no sé a que et refereixes! Referent a que no tinc gaire visió de futur, potser no tinc gens, però jo mai entraria a un blog d’algú que no conec personalment i li soltaria un comentari d’aquesta mena. No tinc visió de futur, però si molta educació i mentalitat oberta per encabir totes les opinions, m’agradin o no.
A partir d’aquí, seria una bona estratègia si no estiguéssim a pocs dies de les eleccions, el que sembla al ciutadà normal és que ERC ja ha tornat una altra vegada a tenir una rabieta, fer això a una calçotada i amb les eleccions tan properes… potser ho van fer amb bona intenció, em semblaria fantàstic, per mi perfecte, però que després corrents diguin: “a vale no ho accepteu doncs retirem l’oferta” molt abans de que CIU pugui dir si accepta o no… doncs una mica sospitós és.
Penso, potser erròniament, que els èxits electorals d’ERC van arribar perquè si una cosa tenien eren coherència. Eren d’esquerres, republicans i independentistes. Ara ho continuen sent, però sempre que puguin obtenir càrrecs. Perquè estar al Govern amb un espanyolista com Montilla, aguantant les retalles d’un Estatut al que van votar no, molt coherent no és. Però potser com no tinc visió de futur ni constància…