Els que avui animen a Espanya…

la roja
Pocs segons després d’acabar el partit de futbol que donava accés a les semifinals del mundial a Espanya, desenes de crits i de coets omplien els cels de les principals ciutats catalanes.

És cert, en algunes ciutats i barris més que d’altres, però era una realitat que molta gent estava al voltant de la pantalla i ha viscut amb una emoció molt forta el partit i la selecció.

Un dubte se’ns desprèn a molts, i és que, veient el seguiment de la selecció espanyola és encara possible pensar en una independència real de Catalunya? No sorgeixes dubtes de si realment gran part de la ciutadania tot i manifestar la seva intenció de votar sí en un referèndum prefereixen l’aventura espanyola?

Tots necessitem creure en alguna cosa, en un projecte ambiciós comú i exitós, i això és ara mateix la selecció espanyola, al igual que també ho va ser el barça en el seu moment i ho comença a ser Catalunya (la seva idea com a Estat propi) per a molts altres.

Però és que animar a la roja no vol dir necessàriament estar en contra de tot allò català, de fet, és compatible ser independentista i animar-la. La raó és simple, i és que realment més del 40% de la població d’aquest país se la porta fluixa la política, però si que els hi agrada el futbol, per això, tot i que molts ens els podem trobar la setmana vinent bramant en contra de la sentència de l’Estatut, avui s’han emocionat passant a semifinals.

M’explicava un amic l’altre dia, que realment animava a Espanya perquè era la seva selecció, però que realment no tenia massa connotació política en aquest fet, em sorprenia, que si en el fons existís una selecció catalana pròpia, aquests animarien de forma plena a aquesta, i no a una altra.

De fet, estem parlant darrerament de molts casos de ciutadans que no tenen una vinculació molt estreta amb l’independentisme, o que simplement ni tan sols mai haguessin pensat en ell, però és la seva voluntat de defensar el que és seu, Catalunya, que s’estan enrolant en aquesta aventura que és la independència de Catalunya.

Per tant, no cal estirar-se els cabells per les celebracions o les banderes. Quan siguem un Estat independent, curiosament aquesta mateixa gent animarà i plorarà igual amb la selecció catalana. No es tracta de canviar de samarreta, es tracta simplement que no volen complicar-se la vida, i al igual que fa uns mesos cridaven un “visca el barça i visca catalunya” aquesta setmana tararejaven l’himne espanyol, i dintre d’uns anys, n’estic segur, ploraran cantant el segadors.

Tots necessitem quelcom en que creure.

Els altres han dit

  1. Àlex 4 juliol 2010
  2. Velecito 5 juliol 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *