Doncs sí, fa ja dies, però jo continuo amb les meves reflexions sobre el tema, i més quant he vist el animat debat que hi ha a l’entrada anterior.
Com vaig anunciar en la primera, aquesta segona és una petita reflexió sobre les reaccions dels bloguers i la població catalana que he pogut tastar en els darrers dies.
De fet, l’entrada és especial pel fet de el especial de les reaccions. Com exemple, al poc de saber els resultats, rebia un correu (en francès) incitant a la revolta popular en contra de Sarkozy ja que aquest representava la dreta i l’horror de la mà de ferro.
També les reaccions anaven pel camí de com es pot acceptar que algú tant de dretes hagi pogut arribat al poder, i sobre les desgracies que el nou President infringirà sobre la població. Recordaven els cotxes ja cremats la mateixa nit i el caos (suposat) que regnava en França per la victòria de tant vil personatge.
Doncs bé, a tothom els hi va sorprendre la meva resposta pausada, tranquil•la i molt clara i rotunda: a mi ja m’està bé.
No es que sigui seguidor de Sarkozy, sinó més aviat seguidor de la democràcia. Hi ha aquella màxima de que en democràcia a vegades guanyen els altres, i aquests és un cas clar.
Si no ha guanyat la Royale doncs bueno, que hi farem, però no podem aixecar-nos en la revolta civil, perquè al cap i a la fi, en unes eleccions amb una participació espectacular ha guanyat el que els ciutadans lliurement han volgut escollir, i això cal respectar-ho.
També cal recordar una cosa, i és que l’esquerra moltes vegades ens oblidem ràpid de quan guanyem. Si la dreta cridés contra la revolta civil contra Royale, s’omplirien entrades i entrades dient que són la dreta dictatorial de sempre, antidemocràtica i que no accepta la veu del poble, doncs bé, deia a una amiga, aquí tens la veu del poble que ha volgut que Sarkozy sigui qui porti les seves expectatives, il•lusions i vides cap endavant.
En democràcia a vegades guanyen els altres… és sinònim de normalitat, tampoc cal que ens estirem els cabells per això.
doncs sí, completament d’acord amb el teu comentari. Quan sectors de l’esquerra reaccionen de manera feixista, també s’ha de denunciar.
primer de tot, dir-te que estic flipant amb aquest canvi de look del blog!!! té molt bona pinta!!felicitats!!! (acabo d’entrar ara anire mirant poc a poc i ja t’anire dient el que..)
ara vamos al tema…tu ja saps que molts dels q cridaven o cridavem a la revolta la nit electoral se’n-s pot aplicar allò de pedro ladrador poco mordedor…tota aquella alteració i griterio era fruit de la indignació q provoca veure com un personatge com en Sarko sera president de la France durant 5 anys,
anava a dir q a vegades l’esquerra si q té comportaments poc democràtics pro la veritat és q no ho penso, crec q aquells q es fan dir d’esquerres i avegades tenen comportament més aviat de feixista és pq d’esquerres en tenen ben poc.
hosti q volia dir perro ladrador poco mordedor…i he tingut un lapsus i he posat pedro,,,mmm en q estaria jo pensant?