El primer any sense rei

Hi ha petits detalls en la vida social i política d’un país que determinen molt millor que les grans ocasions que quelcom ha acabat, és el cas del discurs del rei d’aquest Nadal. Aquest 2013 ha estat el primer any sense discurs del rei a Catalunya. Evidentment qualsevol que volgués ho podi veure per altres cadenes, i així ho van fer un 40% dels catalans, i de fet, no s’emetia per TV3 per una vaga de treballadors, però la dada no deixa de ser interessant. Ho és més si pensem i el traslladem a una seqüència temporal més àmplia, per exemple, a Catalunya va ser el territori on menys es va veure, però amb molta diferència: la mitjana va ser d’un 60%, quasi 20 punts menys. Només el País Basc amb un  36% estava per sota de Catalunya. El problema és que tradicionalment el rei havia aconseguit números per sobre del 70-80% a Catalunya. Poca broma amb la baixada.

Així, la notícia del dia no va ser el discurs, sinó més aviat qualsevol altre tema, les paraules del rei ja són intranscendents, no només políticament, sinó també moralment, els catalans fa temps que hem desconnectat emocionalment amb Espanya, com deia en Gabilondo als seus crits  demanant auxili del seu videoblog fa uns dies. Tot ha canviat, hem canviat.

Però el millor de tot, per sobre de tot, i el més significatiu és la normalitat amb la que vam viure aquest fet, ningú va bramar perquè no es doni a TV3, a ningú li va estranyar, ni a dreta ni a esquerra, tothom està més decidit del que sembla. Si abans ja ho estàvem, la data i pregunta ho ha precipitat tot. Fa mesos, potser anys, comentava que en el moment de tenir data i pregunta tot aniria a la baixa, que ja ho tindríem guanyat, i més si Espanya continuava actuant de la mateixa manera.

El discurs del rei deixa clar que ja estem desconnectats emocionalment, i que els “relats” de la “unidad bajo la Constitución” ja no se’ls creu ningú, estan superats, i el principal problema d’Espanya és aquest, que té un territori que marxa a una velocitat diferent, amb unes sinergies diferents, i que ja ha superat relats antics que no tenien gaire sentit. Només cal veure el concert de Sant Esteve al Palau de la Música per adonar-se que fins i tot les “classes dominants” (si se’m permet dir aquesta burrada) ja han optat clarament pel seu futur, i que per desgràcia del rei i de la constitució, no passa per la “unidad indivisible de la patria”.

Estem tant a prop que és millor que ens anem posant roba interior nova.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *