El pitjor de nosaltres

Amb la que estava caient era normal que acabes passant abans o després, i ha estat aquesta vaga la que ha aconseguit treure el pitjor de nosaltres mateixos.

Aquesta vaga ens ha demostrat que aquesta societat s’ha convertit poc a poc en una simple individualització. És cert que en etapes de crisis cadascú va per la seva banda, ja que intentem sobreviure com podem, i la manca fa que ens tornem mes supervivents en els aspectes quotidians, malgrat això, no cal oblidar que poc a poc, la desafecció amb la política i els polítics ens ha portat de forma general a una mena de manca de creença en un futur millor.

Tots aquells que som joves llicenciats, veiem com la nostra taxa d’atur puja i a no tenim ni una sola oportunitat per desenvolupar-nos, que ens tracten com a merdetes en les feines mal pagades i per sota del nostre nivell o ens menyspreen aquells que sense estudis tenen el mateix que nosaltres.

Veient els comentaris d’aquesta vaga es denota el cansament general amb tot, la manca d’engrescament social i sobretot la distancia increïble entre els polítics i la ciutadania. Uns (els polítics) que han estat més preocupats del seu hortet que de l’interes general, i altres (els ciutadans) que per primera vegada estan pitjor que la generació anterior, i que no han aturat, o no saben com fer-ho, aquesta davallada de futur i drets socials.

Si els canals tradicionals de lluita per millorar la nostra realitat i futur a no funcionen i tampoc engresquen a la majoria de la població, potser ha arribat l’hora de plantejar altres mecanismes per donar resposta i cohesionar la societat, sinó, acabarem en la famosa societat liquida on cadascú té la seva opinió particular tant peculiar que ja no hi ha veritats comunes ni sacrifici comú, nomes cadascú de forma aïllada lluitant en solitari per no res, en una jungla anàrquica.

Algú ha dit

  1. LaNdErX 4 octubre 2010

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *