El Papa transmite a Abas su apoyo a la creación de un estado palestino


Interessants els moviments diplomàtics de la Santa Seu en l’orient mitjà. Si ja Joan Pau II havia pres alguna petita posició sobre el conflicte entre palestins i israelians, Benet XVI ha anat més enllà, i un dia després de demanar la pau en el mur de les lamentacions, avui teníem una bonica foto del Sant Pare donant la mà al President palestí Mahmoud Abbas i demanant, o més aviat reclamant, un Estat propi per als palestins.

La situació que viuen els cristians a Terra Santa és encara pitjor que israelians o palestins, ells, sense un Estat o Autoritat que els recolzi, són realment una minoria en un territori en constant conflicte. El viatge de Benet XVI ha estat molt ben rebut per tots ells, de fet, després de les fotos amb el President palestí ha oficiat una missa per prop de 5.000 cristians prop de l’Església de la Nativitat. Un gest que ha comportat a l’Estat israelita obrir les fronteres temporalment per a que poguessin anar cristians a aquest esdeveniment.

Més enllà del seu posicionament, m’està agradant i molt la política diplomàtica en el sentit de viatges que està realitzant el Sant Pare, primer al continent africà, i ara a palestina. Sense cap mena de dubtes dos indrets on cal molta ajuda i molt de protagonisme d’actors exteriors. Per una banda fer-te amic dels països africans sempre és quelcom bo, costa molt poc i és molt gratificant, per altra banda, fer l’ullet als països musulmans tampoc està gens malament.

Conclusió: si molts teníem que amb Joan Pau II s’havien acabat les imatges d’un Papa viatger, aquí en tenim un que de nou no para d’anar d’un costat a l’altre, de moment portant un missatge d’esperança i fe. Pot ser un primer pas. De fet, l’estratègia de la Unió Europea d’agafar el lideratge en alguns “terrenys” poc explotats diplomàticament com ara els drets humans i l’ecologia va ser una molt bona aposta amb bons resultats, potser estem assistint als primers passos d’una nova estratègia diplomàtica pontifícia, on la lluita contra la pobresa i la mediació internacional són els principals fet distintius. Sense cap mena de dubtes, seria una opció molt interessant, tant per implicats com per a la pròpia Església en sí, així com quelcom molt positiu per als catòlics que desitgem que l’Església es modernitzi i comenci a interactuar globalment fent servir la seva molt gran influència, creant cada dia més partidaris. El primer pas, penso, ja s’està donant.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *