El NO a Escòcia marca el camí

Ahir a la nit de matinada veient com anaven els resultats i que la cosa pintava bastos pel no, lògicament sentia una sensació estranya, no era pena ni desencís, bàsicament era quelcom similar a l’alegria, perquè deixant de banda Escòcia, Catalunya, el Regne Unit i Espanya, per sobre de tot ahir es va donar una lliçó a tots aquells que no creuen en la política, i és que l’única solució per resoldre un problema identitari com és un procés d’independència són les urnes, ergo la política. Ahir Cameron, que amb els seus aspectes grisos en la gestió dia a dia del Regne Unit, ens va demostrar que la seva aposta, la democràcia, era l’encertada, i que només amb urnes ha pogut solucionar un problema que segurament en altres llocs no tant remots, pot acabar malament per la manca, justament, de democràcia, o més concretament, de qualitat democràtica.

Una lliçó molt profunda per Espanya, que veu com la seva posició s’afebleix per moments, no només perquè els arguments (perdó, l’únic argument) és cada vegada menys racional, sinó perquè Espanya camina inexorablement cap una qualitat democràtica molt baixa, quasi ínfima. Els catalans hem vist en els darrers anys aquesta disminució de la qualitat democràtica en l’Estat espanyol. Veient alguns debats i discussions a twitter ahir a la nit, es parlava del fet identitari català, la cultura, la llengua, bla bla bla i les agressions a aquestes, i com justament eren els motius pels quals d’un 15-20% (sent generosos) d’indepes de fa uns anys, ara parlem d’una majoria solida.

Penso que el fet primordial i aglutinador del Sí-Sí no és ja un fet identitari tradicional com la llengua o la tradició, penso que el punt central és la qualitat democràtica del sistema. Cal analitzar que el primer gran auge de l’independentisme va arribar amb la sentència front l’Estatut, per tant d’un fet de reducció de qualitat democràtica greu, és evident que retallar quelcom votat en referèndum (per cert aquest legal) per la ciutadania no deixa de ser una reducció i greu en la qualitat democràtica. D’igual manera, els partidaris del Sí-Sí pugen com l’espuma justament per les reduccions, a través de retallades, de recentralització, d’agressions polítiques, a la qualitat democràtica.

El valor de la democràcia és per tant el fet diferencial central de la societat catalana, aquest anhel de llibertat que compartim sense importar llengua, origen o condició, i justament, Rajoy, s’hauria d’adonar que menystenint les manifestacions, negant la consulta, i reduint la qualitat democràtica en Catalunya com estratègia central per aconseguir que no canviï res, només fa que eixamplar la majoria del Sí-Sí, i com ens ha demostrat Cameron, l’única manera de fer que algú és quedi, és justament tractant-lo bé. Penso que en aquesta diferència no poc subtil, està el motiu central pel qual el final de Catalunya serà força diferent a Escòcia. Tenia raó Margallo, Catalunya no és Escòcia, però no ho és perquè Espanya tampoc és el Regne Unit, i Rajoy encara menys Cameron.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *