.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

El joc de l’Estatut

Penso que als diaris i als blocs ja s’ha dit tot el que calia dir sobre l’Estatut, però en una visió més àmplia, sembla que ningú recorda aquells remots temps, en que el PP va interposar el recurs al Constitucional. Eren els temps en que continuaven pensant que l’11M havia estat obra d’ETA, la famosa teoria de la conspiració, eren els temps en que bramaven diàriament en contra de Catalunya per guanyar eleccions, i en el que demanaven dimissions dia sí i dia també en el Govern. Aquell PP completament desfermat, radical, va ser el que va ficar la por al cos del “españa se rompe” entre els espanyols, i va iniciar l’enfrontament dels catalans amb Espanya.

Aquest enfrontament, era del tot irreal, no hi havia una massa de catalans independentistes, i de fet, no hi havia realment cap risc d’un trencament de la legalitat vigent, de fet, la revindicació més gran per part dels catalans era justament millorar l’autogovern, i potenciar l’Espanya plural, simplement volien encaixar i prou, amb un Estat on s’acceptés la particularitat catalana ja n’hi havia prou, que érem una nació, clar, que teníem llengua pròpia, evident, però en cap moment es parlava de la independència com quelcom generalitzat, era una veritable minoria.

Així va anar jugant el PP, i així va continuar el joc, i sense voler, van prémer el botó vermell, aquell que iniciava tot el procés d’una independència irreal, però jugant jugant el ban prémer, i ara, 4 anys després, veiem els efectes, un Tribunal Constitucional espantat, perquè sabien, que una vegada aixequessin el dit del botó pres, es desencadenaria el principi del fi.

És simple, mai hi havia hagut tants independentistes, i quan veiem enquestes, reaccions, o manifestacions, és simplement sorprenent, la independència ha passat de ser un somni irreal, a una opció real, fins el punt de veure com persones que fins ara no eren susceptibles de voler-la, la volen amb tota la seva força.

Evident que el PP, ni tant sols el Constitucional, han estat els culpables, es sumen d’altres factors, com la frustació o la falta de credibilitat, però la realitat és aquesta, que per les reaccions de la gent, una vegada aixecat el dit del botó comença el compte enrere, la transició cap a la independència.

No sorprèn per tant, que el PP ara calli, i molt, sabent el que han aconseguit amb tot el procés, i tampoc sorprèn com el propi Tribunal Constitucional, ha retallat molt poca cosa, en comparació amb el que podia fer, és evident que no voleïn enfurismar encara més als catalans.

La realitat supera la ficció, adéu estatut, adéu espanya!


Entrades Similars

• Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional
• Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat
• Som un preàmbul
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions