En el debat sobre els toros a Catalunya, també podem extreure un altre de molt interessant, i és justament, el futur ús que se li donen a les places de toros a Catalunya. Abans de la prohibició, era un fet que les places estaven començant en estar en desús, i aquestes, s’han de reconvertir a nous usos, i si es pot, tornar en forma d’equipaments a la ciutadania.
Alguns exemples d’antigues places de toros i el seu ús actual podria ser per exemple a Barcelona, on l’antiga plaça de toros el Torín, que va tancar al 1923 i va ser enderroca al 1944. Poc després, el seus terrenys els va comprar Catalana de Gas, que avui dia en té oficines.
Un segon ús podria ser l’antiga plaça de Toros de Camprodon, que ara mateix, és una magnifica plaça amb font inclosa on juguen els nens de forma diària sense problemes. Just al final del carrer València d’aquesta població.
A Tarragona, el nou i flamant Tarraco Arena Plaça, propietat de la Diputació de Tarragona, albergarà tot tipus d’esdeveniments, com ara competicions castelleres, celebracions patronals i demés espectacles.
També a Barcelona, las Arenas, a la Plaça Espanya, estava fins ara en procés de convertir-se en un macro centre comercial, tot i això, la crisis ha aturat les obres, el que posa una mica en pausa el saber que acabarà sent.
Sigui com sigui, són moltes les places de toros que al llarg del territori, de forma natural i històrica, han anat desapareixen i convertint-se en nous usos. Això de fet, és el que fan tots aquells espais populars i ciutadans que ja no tenen suficient ús, o que ja no són rentables.
Recordem per últim que per desgràcia, o sort, totes les ciutats que evolucionen van llençant al terra i reconstruint els seus espais, justament les societats que no tenen la valentia de fer-ho, són aquelles que es queden enclastades en el passat.
La conclusió per tant és clara, i és que al igual que en altres ciutats han anat desapareixen o reconvertint-se amb el desús i la desídia ciutadana, els empresaris que actualment tenen les places de toros, hauran de reconvertir-se o morir, cosa que justament està intentant fent tothom en aquesta crisis on estem, així que tampoc cal escandalitzar-se tant.
Bona nit i bona hora,
a Girona, la plaça de braus ha estat transformada en un grup d’edificis destinats a habitatges de bon preu, aprofitant l’especulació d’anys enrere. Ara les obres, sembla, ja fa temps que podien haver estat acabades. Però d’equipaments públics, res de res, els propietaris no van tenir cap escrúpol a l’hora de perdre les curses i no va ser ni notícia a Intereconomia. Ni propostes animalistes ni ILP ni votació al Parlament ni cap espectacle mediàtic. La van enderrocar i prou.
I això és una bona solució, l’expropiació per la Casa de la Vila, l’enderrocament de la plaça, lloc tètric i cau del maltractament cultural contra la Catalunya animalista, i seguit seguit l’adequació de l’espai emergent que hi hagi a usos ecoeducatius, com jardins on s’elevin escultures d’estudiants d’art, mates de jonc i altres vegetals resistents al pas dels mals oratges, a partir dels treballs col·lectius d’alumnes d’escoles infantils, de famílies amb vocacions de pagesia urbana o de gent gran que pot tenir aliments de les seves mans i entreteniment.
La plaça, però, ha de ser destruïda i fer festa el dia que desaparegui. I els enderrocs que se’ls emportin a Salamanca, a l’arxiu.
L’alternativa, en casos especials com el de Barcelona, pot ser la celebració de festivals de bous embolats, seguint les pautes de les terres de l’Ebre, que, malgrat que maltracten l’animal, són costums més acceptables, sempre que no es demostri que són costums espanyols.
Encara que la millor solució continua sent, de debò, l’enderrocament i l’aparició d’espais urbans simbòlics de pau, joc civil i expressió artística a manera de castells, sardanes i jocs de passeig i plaça. Això sí, amb un bon tendal per guarir nenes i nens de les temperatures que tenim a l’estiu, que fa un sol que déu n’hi do.
Salut i República de Catalunya a 11set11,