Han passat ben bé 5 mesos i 8 partits, però sembla que per fi i al final els meus nanos comencen a jugar a korfbal i el més important, s’ho passen d’allò més bé fent-t’ho. Per moltes crítiques que rebem estic molt orgullós, perquè la forma en que van jugar i lluitar fins al final em va fer sentir emocions i sensacions que si sóc del tot sincer, feia molt que no sentia.
Era un partit de la Copa Catalunya, sí la Copa, malgrat tot hem jugat la Copa, i malgrat les discussions internes ha estat tot un èxit, i malgrat tot estic molt satisfet i sobretot content amb el nostre paper. La llastima va ser cometre aquells errors en els darrers minuts de partit, i no aconseguir el premi merescut i que haguès estat molt important animicament per als jugadors…
Però deixant això de banda, la sensació d’anar endavant en el marcador, de que quedi tant poc per acabar el partit, de poder guanyar per fi algun partit, la convicció de que m’ho estic passant de conya, que els que estan allà dins jugant s’ho estant passant encara millor, que l’Elisa fiqui dues cistelles, ainsss quantes coses viscudes.
Ja vaig dir que aquesta setmana tenia visos de ser històrica per a la UKSA, tot i que no ho ha estat en el sentit esportiu, espero que ho sigui en d’altres sentits.
