De memòria i fotografies

La política com ara tot una mica, va fent camí sense aturador a través del temps, però potser, en política no hi ha res més important que una bona imatge, d’aquelles que queden en la memòria del conjunt dels ciutadans per molt de temps, aquelles imatges que costen d’esborrar de la memòria col•lectiva. En l’antiguitat potser eren els records i lloances a les grans batalles i actes heroics, en l’actualitat, on twitter i facebook han substituït als trobadors i joglars, una fotografia pot tenir una força impactant.

La mort de Franco va tenir la seva imatge en el discurs d’Arias Navarro (“Franco a muerto”), el 23f va tenir la foto d’un Guardia Civil bigotut pistola en ma (“se sienten coño”), més modernament, la guerra d’Iraq, més concretament, el “trio de las Azores” va donar-nos aquella imatge de Aznar, Bush i Blair.

La Catalunya independent, segurament també estudiarà entusiasmada les seves grans fotos dels darrers anys, si fem una micona de memòria la primera gran foto serà aquella dels “presidents” en la manifestació contra la sentència de l’Estatut (sembla que parli de la pre-història oi?), on amb 30 graus de temperatura el president Barrera (i la seva crossa) mirava juntament amb un estufetacte Montilla que aquella manifestació no era normal. Des d’aquell moment hi ha hagut milers d’imatge que expliquen i sintetitzen el sentir d’una ciutadania.

Aquests dies però, hem tingut una d’aquelles que sí passarà a la història en l’imaginari col•lectiu: amb motiu d’un acte institucional per la Constitución Española, Pere Navarro, líder del PSC brindava somrient (d’aquells somrius de satisfacció per haver-se conegut), amb els líders del PP i Ciutadans, i de fons, poca broma, uns militars.

La imatge és mereix un punt i a part en la petita gran història de la política catalana. Aquesta foto testimonia allò que molts pensàvem, però que fins ara no s’havia fet palès, i és que el PSC no és més que una sucursal del PSOE a Catalunya, i que davant la tessitura d’escollir entre PSOE o Catalunya, ha escollit PSOE. Aquella foto passarà a la memòria col•lectiva no per la transcendència del dia o de l’acte, que no en tenia cap, sinó per la claudicació i la sortida de l’orbita catalanista i pel dret a decidir del PSC. Ni catalanisme ni dret a decidir a partir d’ara. Aquesta foto era la d’un funeral polític. Els assessors de Pere Navarro deurien estar de pont, sinó no s’entén tremenda errada en termes d’imatge.

Fotos, imatges, idees, que amb la seva força simbòlica queden en la memòria col•lectiva i que durant anys i anys condicionen als personatges que apareixen en elles. No hi ha res més poderós i més potent en política que una imatge que ho expliqui tot amb un simple cop de vista.

Algú ha dit

  1. Gemma 8 desembre 2013

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *